OnSonElsMeusDiners

La demanda de Via
Mig any després d’aquests fets, quan ens va arribar la demanda d’en Via, l’únic
telèfon d’un advocat que la Marta i jo teníem a l’agenda era el seu.
José Aznar va néixer l’any 1949 a Lecera, un petit poble prop de Belchite
(Zaragoza). De ben jove es va implicar en política i als divuit anys ja militava
a CCOO Juvenils, involucrant-se en activitats sindicals a la fàbrica on treballava
com a ajustador de matrius. També en aquells anys José va formar part
del Front Obrer de Catalunya i va militar al clandestí Partido Comunista de
España Internacional fins que, l’any 1969, ell i uns quant companys van ser
detinguts, jutjats i condemnats a 10 anys de presó per «associació il·lícita i
propaganda il·legal». Va complir 3 anys, 9 mesos i 21 dies de condemna a
presons de Zaragoza, Madrid, Jaén i Palència. Tota aquesta etapa de la seva
vida ara està recollida en una carpeta plena de retalls de diaris, pamflets i vells
carnets de militància; una carpeta que la seva dona, Lola Puyalto, ha arxivat
amb el nom de Rojerío Pepe.
L’Operació Pebrots va ser, en gran part, idea de la Sílvia Martínez, a qui la Marta
i jo havíem conegut en una reunió de la plataforma que coordinava les accions,
Units Pel CAP. La Sílvia havia estat una peça clau en diverses iniciatives
de caire independentista, com la manifestació dels 10.000 a Brussel·les o les
consultes sobre la independència. Quan van començar les retallades a la sanitat
la Sílvia es va bolcar en la lluita en defensa de la sanitat pública en cos i ànima.
La seva condició d’afectada per la fibromiàlgia la feia molt conscient de què
significa disposar d’un servei sanitari de qualitat. Quan es va produir el tancament
massiu de CAP a la comarca de la Selva, la Sílvia va decidir plantar cara.
Poques vegades he vist algú treballar amb tanta energia. Ni el cansament ni els
dolors que li provocava la seva malaltia semblaven entorpir la seva capacitat de
treball. Escrivia comunicats, anava a reunions, mantenia al dia el bloc de la
167