OnSonElsMeusDiners

Els papers de Mataró
disseccionar l’arxiu d’en Miquel. El primer que vam fer va ser fullejar el tresor
de l’arxiu, els prop de 1.200 folis que recollien les actes del Consorci.
Vam partir els arxius per anys: del 91 al 92 per a l’Antía, del 93 al 95 per a en
Ramon, del 96 al 97 per a mi, i del 98 fins al 99 per a l’Oriol. Vam muntar una
mena de cadena de producció. Cada un de nosaltres anava triant allò que semblava
interessant per després fer fotocòpies per als altres.
En un moment donat un de nosaltres —no recordo qui— va trobar una carpeta
que posava: Estructura Serhs. A dins hi havia informes mercantils, mapes de
relacions entre les empreses del grup i una llista de noms de quatre planes, a
quatre columnes, que ens va cridar l’atenció: Socis Grup Serhs SA. Hi havia un
centenar de noms a cada plana. Vam agafar-ne un cada un de nosaltres i vam
començar a buscar noms que ens sonessin. Deu segons després d’haver començat
la cerca vaig dir:
—Nois, mireu el que he trobat!
Em van mirar sorpresos, ja que amb prou feines havíem tingut temps de
començar a veure res. A la meva llista de socis hi havia un nom: Manté Fors,
Carles. Aquest soci del Grup Serhs era conegut per tots nosaltres; el conei xíem
perquè era el president dels hospitals de Blanes i Calella. El coneixíem perquè
sortia en repetides ocasions als papers d’en David Vidal a Reus i el coneixíem
—sobretot en Ramon— perquè portava anys compaginant càrrecs a la sanitat
pública amb els seus negocis privats. La Marta i jo el coneixíem perquè era
un dels protagonistes de El major robatori de la història de Catalunya. Ara ens
assabentàvem que Manté també havia estat soci del Grup Serhs d’en Ramon
Bagó.
113