OnSonElsMeusDiners

L’home que es contractava a si mateix
Les reformes posades en marxa pel Govern són una aplicació a ultrança
de les tècniques de gestió empresarial. La creació d’empreses públiques i
ens instrumentals escapen del necessari control polític i democràtic. Tot i
que es nodreixen en bona part dels recursos públics no estan subjectes al
control i la fiscalització democràtica d’aquest Parlament.
No anava desencaminat en Ridao. Dos anys abans la diputada Imma Mayol
(ICV-EUiA) va preguntar al Parlament sobre els contractes que rebia el Grup
Serhs de Ramon Bagó per part de diversos hospitals (alguns controlats pel CHC
del mateix Bagó). La resposta del llavors conseller de Sanitat i Seguretat Social,
Eduard Rius i Pey, va confirmar la manca de control del Parlament sobre una
gran part dels diners públics destinats a la sanitat amb una resposta que resumeix
la magnitud de l’opacitat:
Els centres hospitalaris de l’Institut Català de la Salut que són finançats
directament per la Generalitat de Catalunya no tenen cap servei
contractat amb cap empresa del Grup Serhs. Pel que fa a la resta [el
sector concertat] no disposem de la informació requerida, atès que
aquests centres no són finançats directament per la Generalitat de
Catalunya, sinó mitjançant la contraprestació econòmica dels serveis
sanitaris contractats pel Servei Català de la Salut. 20 de febrer de 1996
Es posava de manifest que el Parlament s’havia convertit en una estructura buida,
gairebé decorativa, quan es tractava de saber com es gastaven els diners dels
ciutadans. Com no podia ser d’una altra manera, quan hi ha molts diners fora de
control, molta gent es fa rica de manera «poc exemplar». Uns mecanismes que,
anys més tard es confirmarien plenament. El 21 de març de 2012 el diari El País
va fer un esclaridor perfil de Bagó:
Ramon Bagó pot molt bé catalogar-se com el prototip d’empresari
emprenedor. Per això va rebre la Creu de Sant Jordi el 2001. (...) D’allò
que coneixem fins ara es dedueix que el que s’ha considerat un model
d’iniciativa es basa en alguns casos en una molt profitosa relació de
promiscuïtat entre la política i els negocis. (...) Bagó va ser alcalde de
Calella per CiU durant tres mandats i director general de Turisme entre
75