OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
tat i els bons serveis de les seves empreses, sinó per l’estreta relació amb polítics
que gestionen els diners dels ciutadans. Però alguns no en tenen prou amb
gestionar els diners de tots i, com Via, reclamen «llibertat» per fer-ho.
Què vol aquest senyor
Quan vam començar a denunciar el que estava passant a la sanitat catalana,
molta gent ens va advertir del perill que comportava ficar-se amb gent tan poderosa
econòmicament i políticament. La Marta i jo sempre hem escoltat aquestes
advertències i les hem tingut en compte. Ens vam obligar a ser absolutament
rigorosos amb la informació, a contrastar-ho tot amb meticulositat i a cometre
la mínima quantitat d’errors possibles. Però el que no podíem permetre era que
la por ens fes callar. Calia continuar i, sobretot, calia assumir el risc que tot
plegat comportava.
Tot i així, la denúncia de Josep Maria Via ens va sobtar. No ens hagués sorprès
tant una denúncia de Bagó, a qui portàvem mesos dedicant-li portades i articles.
No ens hagués estranyat tampoc que els gestors dels hospitals de Blanes i Calella
fessin efectiva la seva amenaça de demandar-nos. Josep Prat i Carles Manté
tampoc sortien gaire ben parats al nostre vídeo, la qual cosa també hagués
explicat un cert ànim de que calléssim.
Però Via Per què ens denunciava un senyor a qui només havíem anomenat
uns pocs minuts en un vídeo arrel d’un article publicat per ell mateix al
diari El País i a qui no acusàvem de res més que fer-se ric gràcies a la sanitat
pública
El dia que vam veure el nom de Via a la demanda no ho vam entendre, però
quan vam fer un repàs a la trajectòria de Josep Maria Via, vam descobrir com
158