OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
La primera va ser entre setembre i desembre de 2011, quan la Marta, jo i una
vintena de veïns de Breda vam dormir 120 nits al terra del CAP, que les retallades
havien tancat en horari nocturn, deixant els habitants de Breda a 30
minuts del metge més proper. Vam ocupar el CAP, vam tallar carreteres, ens
vam encadenar a la Delegació del Govern a Girona per parlar amb el delegat
de Salut i, fins i tot, vam fer una «emboscada» al president Mas durant una
visita a Sant Hilari. El president Mas havia de passar aquell matí per un camí
de bosc per assistir a una trobada amb capitostos de CDC. Allà ens vam reunir
uns 200 activistes d’arreu de la comarca de la Selva (on s’havien tancat
durant les nits 7 CAP de cop). L’objectiu era barrar el camí per on havia de
passar el president. Mentre esperàvem que arribés, un grup de Mossos d’Esquadra
va prendre posició. Vam passar les dues hores següents com dos
exèrcits a les seves trinxeres, tot esperant el president. Es notava que érem a
terres de bandolers: a un costat, els mossos que venien a obrir pas al president;
a l’altre, 200 persones, enmig del bosc, esperant Artur Mas i cantant
una vegada i una altra aquella cançó que parla del bandoler Serrallonga.
Estic segur que sota el seu uniforme molts mossos tenien la pell de gallina:
Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavertet.
Ens ajudes a
difondre un
resum
Des de Sau a la Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d’en Serrallonga
tornarà als amagatalls.
Torna, torna, Serrallonga,
que l’alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.
“Activistes
embosquen
Artur Mas a
Sant Hilari”
El president va arribar a l’hora de dinar. Va aparcar a un costat del camí i va
baixar del cotxe a parlar amb nosaltres. Li vam exposar les nostres deman-
70