OnSonElsMeusDiners

L’escàndol dels mitjans de comunicació
tornar a posar en contacte amb Begonya Garcia per demanar-li poder accedir
als comptes elaborats per l’auditoria i poder veure com es reflectien els 145.000€
desapareguts. Garcia ens va dir que ens ho enviaria per correu electrònic al més
aviat possible. El 21 al migdia la informació encara no havia arribat. Després
d’intentar infructuosament contactar amb algú de La Marató durant tot el matí,
decidim enviar un correu a Begonya Garcia preguntant perquè no ens enviava
els documents que ens havia promès. Al cap de dues hores rebem resposta:
Els documents no els puc enviar per correu electrònic. Si et sembla,
podem parlar passat festes i estudiem la manera de fer-ho.
La resposta ens va sorprendre. No havia de ser La Marató la primera interessada
en que tot això s’esclarís Vaig respondre el mail immediatament:
Hola Begonya:
Per què no em pots passar els comptes per mail Ahir em vas dir que
m’ho enviaries i ara em dius que «passat festes estudiarem la manera de
fer-ho» No entenc res. Ahir em vas dir que la informació era pública i
ara em dius que «estudiarem la manera de fer-ho»
Si us plau, explica-m’ho una mica.
Albano
Després de dos anys tractant amb institucions expertes en amagar informació
sabíem que moltes vegades el discurs sobre la «transparència» s’acabava just
quan algú feia alguna pregunta. Al cap de pocs minuts Garcia contestava:
La informació és pública, of course! No la tinc en PDF. (...) El fet
d’estudiar la manera de fer-ho es refereix al quan i al lloc, per si cal que
vinguis a veure-la.
Així, de cop, en ple segle xxi l’auditoria realitzada per una important empresa
auditora (PWC) que treballa a tot el món, no estava en PDF! Així dons, mentre
que La Caixa posa tota mena de sistemes de pagament per col·laborar en La
Marató (SMS, transferències, trucades, etc) qui vol rebre informació sobre el
destí dels diners ha d’esperar «passat festes» i desplaçar-se a Barcelona per
273