OnSonElsMeusDiners

L’home que es contractava a si mateix
fa veure que no existeixes Què fas quan veus que menteixen descaradament,
i saps que estan mentint descaradament, i no pots fer res per evitar-ho Què
fas amb tanta impotència». A l’altre costat de la línia l’Àngels li va dir: «Seguir,
l’únic que has de fer és seguir endavant».
En l’àmbit local vam tenir el suport de les seccions locals d’ICV-EUiA de Blanes
i Calella, del grup independent MILLOR de Lloret de Mar o de l’incipient secció
comarcal de les CUP. Però, tenint en compte que allò que estàvem veient s’estava
produint arreu de Catalunya, encara trobàvem massa silenci al nostre voltant.
Si ens trobàvem amb un problema sistèmic arreu del país, ens preguntàvem
per què no hi havia moviments a altres punts del sistema. Per això, trobar
en David Vidal a Reus va ser molt important, una mena de bàlsam. El fet de
saber que s’estaven movent coses a d’altres punts de Catalunya era personalment
i mentalment alliberador. Saber que no érem els únics que es quedaven
davant l’ordinador mirant documents i buscant informes del registre mercantil
per entendre l’embolic sanitari ens feia sentir acompanyats.
En David portava mesos treballant amb els seus dos companys de partit —Bartomeu
Castellano i Xavier Milian— descobrint les perversions de la gestió municipal
de la sanitat, l’enorme opacitat del sistema i les profundes connexions
polítiques de CiU i PSC amb tot l’entramat. Les primeres converses telefòniques
que vam mantenir, a finals de desembre de 2011 van ser, fins i tot, emocionants.
Ell a Reus i nosaltres a la Selva i el Maresme confirmàvem tot el que, per separat,
havíem descobert. Vam trobar els mateixos patrons de gestió, els mateixos
conflictes d’interessos, la mateixa connivència sociovergent i, fins i tot, els mateixos
noms implicats. La trobada amb en David confirmava que estàvem davant
d’una trama que operava arreu de Catalunya. Una trama que tot just començava
a mostrar la seva cara més fosca.
73