OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
massius era pràcticament nul·la. El Triangle, tot i ser una institució de referència
pel que fa al periodisme d’investigació, mai va ser un mitjà de masses. Per
la seva banda, les denúncies i les troballes fetes per CATAC-CTS tenien com a
únic canal de difusió els fulls volants sindicals que, amb més voluntat que recursos,
feien arribar als treballadors més conscienciats.
Per això, quan la gent diu que el CAFÈAMBLLET «va destapar» l’escàndol de la sanitat,
cal dir que el CAFÈAMBLLET només és hereu d’una feina que feia anys que
s’estava duent a terme. Si la nostra revista té un mèrit, aquest és buscar noves
maneres d’explicar l’escàndol i fer servir Internet perquè aquesta informació
arribés a centenars de milers de persones que, ara sí, estaven molt i molt preocupades
amb el destí de la sanitat pública.
L’olor de resclosit s’escampa per tot Catalunya
La figura de Ramon Bagó va ser clau per entendre, finalment, que en cap cas
estàvem parlant d’un problema local. Estàvem molt contents de, per fi, començar
a veure la fotografia completa de la situació, però, per una altra banda, veiem
que era un projecte massa gran per a una revista feta en un garatge. Després
de publicar els dos reportatges sobre Bagó a la nostra revista, què més podíem
fer Òbviament vam publicar la notícia al nostre web, però no deixava de ser el
web d’un mitjà de comarques.
Estàvem satisfets perquè durant aquells dies a la nostra zona tothom parlava dels
reportatges d’en Bagó. Però era un rumor sottovoce. El Grup Serhs té una gran
quantitat de clients dintre del món de la restauració i l’hostaleria a tota la zona
on es reparteix el CAFÈAMBLLET, sobretot a la franja costanera entre Calella i Lloret
de Mar. A la vegada, l’enorme xarxa d’empreses de Bagó dóna feina a
molta gent de la zona de manera directa i molts empresaris són proveïdors
d’alguna de les 65 empreses del Grup Serhs. Tot plegat eren motius de molt
pes que explicaven el silenci històric al voltant de Bagó. Un silenci que només
es trencava per lloar l’exalcalde. Ningú sabia res, cap mitjà local no havia publicat
res al respecte i molts pocs grups polítics havien parlat del tema als
plenaris. Semblava que Bagó no existia. Després de la publicació dels dos reportatges,
però, durant setmanes vam sentir la cantarella d’«això fa anys que
se sabia». Però les reaccions s’acabaven aquí i, a excepció d’algunes preguntes
84