OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
dos vam estar d’acord en el fet que entrar en el terreny dels jutjats era admetre
com a vàlid un sistema judicial en el qual no confiàvem. Nosaltres no
havíem fet res malament i no ens volíem defensar, i vam concloure que els
que havien de seure al banc dels acusats no érem nosaltres. Vam decidir que
no contestaríem, que ens declararíem en rebel·lia. No teníem estalvis ni propietats
immobiliàries que ens poguessin confiscar. No teníem res a perdre.
Al llarg de la setmana següent vam comunicar la nostra decisió a en Ramon,
l’Àngels, en David de Reus, l’Oriol i l’Antía, als nostres familiars i amics i,
com no, a en José.
El que ens vam trobar era que tothom va estar d’acord que això no era bona
idea. Tots ens van intentar fer canviar d’opinió amb diversos arguments. Des
d’un punt de vista econòmic, tot i no tenir propietats, una sentència condemnatòria
podria comportar l’embargament del sou d’infermera de la Marta i que
tots els comptes del CAFÈAMBLLET fossin intervinguts, la qual cosa provocaria el
tancament immediat de la revista, que era el que en Via volia. A banda d’això,
alguns companys periodistes van insistir en el fet que no defensar-se de la demanda
de Via significaria una sentència segura i això podria crear un precedent
perillós per a tota la professió periodística. Per últim, en José ens va dir una cosa
que ens va fer canviar el nostre posicionament davant l’Administració de justícia:
«Els jutjats són un camp de batalla més, és un lloc on cada dia es lliura una
lluita de classes i aquesta batalla també s’ha de lliurar». Al cap de dues setmanes
tornàvem al despatx d’en José a preparar l’escrit de defensa. A finals d’abril el
text de 17 pàgines estava enllestit.
La defensa
La defensa proposada per en José es basava en la invocació de l’exercici de la
llibertat d’expressió sobre un tema, la sanitat pública, que era objecte d’un
enorme debat social. A part d’això l’escrit de defensa recollia que, al vídeo, el
senyor Via no se l’acusava directament de cap robatori, sinó que es rebatia una
afirmació («calen menys controls») que el senyor Via havia expressat públicament
en un article a la premsa.
Al vídeo pot observar-se amb manifesta nitidesa que la crítica és general
i les referències al demandant són la mínima part. (...) No hi ha
204