OnSonElsMeusDiners

CAPÍTOL 6
Youtube com a punt final
La publicació detallada de la trama creada per Ramon Bagó va ser un punt
d’inflexió. Publicar això era posar la signatura a una d’aquelles coses que tothom
sap, que corren des de fa anys, però que molt poca gent gosa dir en veu alta.
Una d’aquestes poques veus que es van atrevir a posar llum sobre la figura de
Ramon Bagó va ser la revista El Triangle.
Als anys noranta el setmanari va seguir durant anys la trajectòria de Bagó, va
descriure les trames i les portes giratòries que relacionaven la sanitat pública
amb un entramat d’empreses molt properes al poder. I el més important: havia
posat noms i cognoms a les persones que s’estaven beneficiant d’aquesta situació.
El 20 de setembre de 2004 El Triangle va publicar aquest titular:
«El dèficit de la sanitat pública ha enriquit l’empresa privada»
Un reduït grup d’empresaris, estretament vinculats a la transversal
sociovergent, s’ha fet d’or en els últims anys gràcies a haver-se convertit
en proveïdors privilegiats de la xarxa hospitalària concertada, la qual es
menja el 50% de la despesa.
L’article posava la lupa sobre l’entramat d’empreses privades que s’havien fet
riques gràcies als pressupostos sanitaris i la relació d’aquestes empreses amb
el poder polític, sobretot sociovergent:
Malgrat que, com s’ha vist, el model sanitari català és financerament
insostenible per a l’erari públic, també és, paradoxalment, altament
81