OnSonElsMeusDiners

L’home que es contractava a si mateix
La cosa es posava difícil per al senyor Conill i els seus companys directius.
Fins ara l’enemic era una petita revista de poble amb un nom tan ridícul com
CAFÈAMBLLET. Però la taca anava creixent. El comunicat de la CSMS deia que
tot es fa «sense que hi hagi ni un intent de contrastar les opinions i els fets»,
tot oblidant que la nostra revista portava mesos demanant informació sense
cap èxit.
A banda d’això, semblava que a les oficines de la direcció no arribaven els periòdics
i encara no s’havien assabentat que la mateixa Oficina Antifrau també
estava darrere la pista que assenyalava l’article del CAFÈAMBLLET i que tant els
ofenia. El comunicat continuava amb un intent clàssic dels directius, amagar-se
darrere la institució:
Entenem que danyar la imatge de la Corporació va més enllà del seu
Consell Rector o el seu equip directiu. A la curta o a la llarga perjudica
la imatge de l’entitat i de l’organització.
L’equip directiu en cap moment pensa que el que «danya la imatge» de la Corporació
era la tenacitat amb què ells portaven mesos amagant informació sobre
el destí de milions d’euros públics. Però lluny de qualsevol autocrítica el comunicat
dels directius continua:
La postura que en aquest tipus de casos pren la direcció és no
contestar als mitjans que reiteradament falsegen les informacions o
desfiguren les declaracions. Només es dóna resposta a aquells mitjans
disposats a rectificar.
Sembla que vulguin dir, «només estarem contents amb els mitjans que s’empassin
la nostra versió». El comunicat deixava per al final la part que millor
retrata el seu tarannà:
En tot cas, si en algun moment la imatge de la professionalitat tant
assistencial com de serveis de recolzament o de qualitat de l’organització
es posés en entredit, la direcció actuaria amb totes les seves
possibilitats.
77