OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
servir una analogia hidràulica podríem dir que durant anys els diners dedicats
a la sanitat fluïen per una canonada plena de forats però, com que hi havia
molta aigua disponible, ningú es preocupava de les fuites, ja que al final de la
canonada rajava l’aigua suficient per regar el sistema. De cop però, el flux
d’aigua ha baixat i al final de la canonada ens trobem que hi arriba poca aigua.
És llavors quan anem a mirar la raó i veiem que la canonada està foradada per
tot arreu. Una solució és buscar desesperadament més aigua per tornar a omplir
la canonada fins al punt que els forats no es notin. L’altra —i aquesta no exclou
la primera— és posar-se a reparar la canonada.
Està fora del nostre abast analitzar de quina manera podem fer augmentar
l’aportació d’aigua (diners) al sistema. Alguns diuen que lluitant contra el frau
fiscal, altres que lluitant contra l’espoli fiscal. Però, sigui com sigui, el que sí
podem dir és que les canonades del sistema sanitari tenen molts forats i qualsevol
proposta de solució per al finançament del sistema no pot ser tinguda en
compte si no contempla una important revisió de l’estat de les canonades. Al
sistema sanitari català, per exemple, és impossible saber quant cobra el gerent
d’un hospital comarcal. A Catalunya és impossible saber si els informes que
cada any costen milions d’euros als ciutadans existeixen o no, o si les despeses
de protocol serveixen per comprar un obsequi a un treballador que es jubila o,
en comptes d’això, els diners són per pagar dinars de directius a restaurants de
luxe. Això no ho podem seguir permetent.
D’acord, però què fem!
És veritat que un ciutadà té serioses dificultats per posar remei a aquests problemes.
El ciutadà ha estat totalment apartat de la gestió i de la fiscalització del
seu servei sanitari. Com a tants altres àmbits, l’únic lloc que li han deixat al
ciutadà per intervenir en allò que és seu es limita a anar a votar cada quatre anys
i esperar —sense piular— que l’elegit es digni a complir les seves promeses.
Per això torno a insistir en la importància del coneixement com a eina per
canviar aquesta situació. És veritat que el ciutadà té molt poc poder institucional
per canviar les coses, però avui, gràcies a Internet, l’espai polític s’ha eixamplat.
Els canals de transmissió de coneixement s’han obert, tant per rebre informació
com per emetre’n.
238