OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
D’esquenes al Parlament, d’esquena als ciutadans
Vam treballar totes les vacances de Nadal i el 8 de gener de 2012 vam trencar
el silenci dels últims cinc mesos. Vam publicar l’article «Ramon Bagó: l’home
que es contractava a si mateix amb diners públics». L’obríem així:
L’enorme xarxa d’empreses públiques, semipúbliques, consorcis,
fundacions, societats mercantils i altres creacions destinades a
gestionar diners públics fa que es donin situacions difícilment
compatibles. (...) A la nostra zona el cas de Ramón Bagó il·lustra
aquesta situació a la perfecció: per una banda Bagó ha gestionat
durant trenta anys diners de la sanitat pública i, per una altra,
s’encarrega que desenes de milions d’euros d’aquests diners vagin a
parar directament a les seves empreses privades.
(...)Tot i el caràcter «públic» del CHC, les persones que el dirigeixen no
són triades democràticament, sinó que formen part d’un exclusiu cercle
que molts anomenen l’aristocràcia de la sanitat. Un cercle de persones i
membres de partits —gairebé tots del PSC i CIU— que es reparteixen
càrrecs des d’on es gestionen centenars de milions d’euros públics.
Una aristocràcia que havia accedit als llocs de poder del CHC gràcies a eleccions
democràtiques municipals, però que, poc després, es desempallegaria de la
molèstia que suposa la democràcia:
Tant Bagó com Abelló van accedir a la cúpula del CHC gràcies al seu
càrrec polític a poblacions amb hospitals locals d’una certa importància.
Quan tots dos van perdre els seus llocs com a alcaldes, un oportú canvi
als estatuts els ha permès aferrar-se a la cadira i continuar durant anys
dirigint el CHC. El Triangle (20/09/04)
Així doncs, el CHC va aconseguir els seus objectius i es va convertir en una
peça clau d’un sistema de gestió de milers de milions d’euros destinats als
hospitals municipals. Una gestió de diners que, tot i ser de tots els ciutadans,
es fa d’esquena al Parlament. El dia 10 de desembre de 1998 el diputat Joan
Ridao va posar el dit a la nafra sobre la manca de transparència i control del
sistema:
74