OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
Si entre aquests tres fets encara no veieu una relació potent, si encara no veieu
motius per saltar de la cadira, no us preocupeu. En aquell moment, nosaltres
tampoc. Per ara és suficient tenir clar que hi ha una cosa que es diu CHC, que
un dels seus principals impulsors va ser Bagó i que, durant anys, aquesta cosa
(el CHC) va gestionar la Corporació.
En resum, tot i no tenir una visió totalment clara del que estava passant, les
dades que coneixíem ens portaven a fer-nos algunes preguntes. Per exemple,
vèiem que, per «estalviar», la direcció havia decidit retallar els sous als treballadors,
però mantenia el contracte amb l’empresa de Bagó. Xavier Conill afirmava
que aquest contracte milionari per fer una cafeteria «no es pot trencar» perquè
ja estava signat. Això s’entén, però la baixada de sous que els directius van imposar
als treballadors també implicava trencar un contracte: el conveni col·lectiu
dels treballadors. La supressió de serveis com el de ginecologia, cosa que va fer
que els habitants de Tossa de Mar s’haguessin de desplaçar fins a 30 quilòmetres
per rebre atenció, també suposava trencar un contracte amb els ciutadans, que
veuen com es queden sense un servei pel qual ja havien pagat. En definitiva, el
que es veia era que es podien trencar tots els contractes excepte el d’un empresari
que, curiosament, té un profund lligam històric amb la Corporació.
El cas de les tisores selectives
Que les retallades no afectessin els contractes que rebia Bagó ens va portar a
analitzar altres despeses de la Corporació per veure si l’«austeritat» que s’aplicava
als treballadors i als usuaris també s’aplicava a altres àmbits. Vam mirar,
per exemple, l’evolució de la despesa en estudis i dictàmens:
Any Pressupost CSMS Despesa en informes
2010 107.900.000€ 232.000€
2011 94.600.000€ 267.000€
De la mateixa manera que les retallades no arribaven als contractes de Ramon
Bagó als hospitals (la cafeteria seguia en marxa), l’austeritat tampoc
arribava al pressupost dedicat a estudis i informes. Per això, vam voler saber
quines eren les empreses que feien aquests «estudis i informes». Llavors,
44