OnSonElsMeusDiners

I ara, què fem
però, segueix assenyalant com a responsables jubilats i malalts, com la causa
del problema de la nostra sanitat. Per sort cada cop menys gent es creu les seves
mentides, i menys gent se les creurà com més informació hi hagi disponible.
2. Passar a l’atac
El segon avantatge de conèixer el nostre sistema sanitari és que, de la mateixa
manera que ens ajuda a no creure’ns les mentides que ens venen, ens permet
posar sobre la taula alternatives vàlides, fer propostes per millorar-lo. Algú dirà:
«Encara que facis propostes, els que manen no escolten». Sí, és veritat, però
cada proposta de millora que siguem capaços de posar sobre la taula és un cop
a la base de l’actual sistema, a la seva legitimitat.
Antisistemes sanitaris i sobirania
Només hi ha dos tipus de persones que poden acceptar com a vàlid el sistema
sanitari actual a Catalunya: els que no creuen en la democràcia i els que es
beneficien d’aquest sistema. En aquest sentit, a l’àmbit de la salut, només es
pot ser antisistema.
És veritat que casos com els de Bagó, Prat, Manté o Crespo fan emprenyar i cal
treballar perquè es donin totes les explicacions pertinents. Però dit això, el
problema més greu no són les persones responsables d’aquests escàndols, sinó
el sistema que ho permet.
Com hem vist al llarg d’aquest llibre, el sistema sanitari s’ha anat dotant d’un
marc legal i de funcionament que fa impossible que el ciutadà controli on van
els diners. Els casos on s’han pogut documentar abusos amb els diners públics
no són res al costat dels milers de milions d’euros que es gestionen opacament
amb l’empara de les lleis. Posem dos exemples: Carme Capdevila (ERC) va
demanar les actes de la Sindicatura de Comptes per saber per què es va amagar
l’escandalós Informe Crespo. No les hi van donar. El diputat Josep Vendrell
(ICV-EUiA) va demanar quants contractes rebia Bagó de la sanitat pública. Li
van dir que no li podien contestar.
Aquests dies, en què tant es parla de sobirania, si mirem el sistema sanitari, veiem
que milers de milions dels diners dels ciutadans estan fora de la nostra sobirania,
235