OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
Li vaig demanar a l’Oriol quins passos calia fer amb una informació com aquella.
Jo volia fer pública l’existència del vot particular immediatament, que tothom
sabés que hi havia hagut un informe i que aquest s’havia tapat. Per a nosaltres
tot plegat tenia un valor especial, ja que demostrava que tot allò que havíem dit
sobre els hospitals de Blanes i Calella, no només era veritat, sinó que es quedava
curt i que les irregularitats eren molt més greus. Era una oportunitat d’or de
deixar clar que aquell equip gestor «seriós» que atacava el nostre mitjà «no seriós»
en realitat tenia un passat molt i molt fosc. Però tot i les meves ànsies, l’Oriol em
va demanar que m’aguantés.
—Escolta: ja tenim assegurada la notícia —em va dir l’Oriol—. Ja
tenim el vot particular que avisa que hi ha un informe. Ara podem
publicar el vot particular, i llestos, o posar-nos a buscar l’informe i
publicar la història completa.
—Però com el vols buscar Aquest informe porta anys amagat... Jo vull
publicar el vot particular ara mateix... Fa mesos que estic esperant això...
—Aguanta una setmana i deixa’m treballar, a veure si trobo l’informe.
Si en una setmana no el trobo, surts amb el vot particular.
La Marta i jo vam acceptar. Volíem treure això, volíem publicar això per poder
dir-li a Conill: «Aquest és el vostre estil d’actuació». He d’admetre que el sentiment
de revenja era gran. Després de tants mesos de desqualificacions ara
érem nosaltres els que teníem la paella pel mànec.
Va passar una setmana i l’informe complet no apareixia. El vot particular ens
cremava a les mans i vaig començar a idear la manera de treure’l. En aquell
moment els nostres vídeos a YouTube sumaven 1,2 milions de visualitzacions,
i vam pensar que una bona manera de treure a la llum l’escàndol de l’informe
amagat era amb un altre vídeo.
—Oriol, em poso a treballar en un guió per fer un vídeo. Si dilluns no
ha aparegut l’informe, el publico, ok
L’Oriol va entendre la nostra pressa i va acceptar. L’informe no apareixia i el
24 de maig vam publicar a YouTube 29/2005-IP: L’informe secret de la sanitat
182