OnSonElsMeusDiners

Condemnats, però contents!
propòsit de pertorbar el bon nom de les persones que es citen al vídeo,
sinó la constatació de fets ocorreguts i on han participat diverses
persones, entre elles el demandant.
A l’escrit també s’adjuntaven totes les notícies que havien aparegut als mitjans
durant els últims mesos sobre diversos escàndols en la sanitat: el cas Bagó, el
cas Crespo i els escàndols protagonitzats a Reus per Prat i per Manté. Unes
notícies que confirmaven que el que explicàvem al vídeo tenia molt de sentit.
L’escrit insisteix en la prevalença de la llibertat d’expressió:
Les frases del vídeo són de crítica cap a una forma de pretendre l’aplicació
de la sanitat i de crítica democràtica cap a la forma com s’estan fent
les actuacions polítiques i administratives, (...) i encara que sigui dura i
pugui molestar qui la rep, la crítica no supera ni s’allunya de la crítica
democràtica en el marc de la greu crisis de la sanitat catalana. (...)
Vegi’s que és el propi demandant qui obre el debat amb les seves propostes,
qualificant d’aprofitats els funcionaris de l’ICS, critica les possibles
corrupteles de l’anterior govern i advoca per la gestió privada de la
sanitat. En contestació a les seves posicions els meus representats, dintre
d’aquest marc de debat i crítica, realitzen les afirmacions que considera
ofensives el demandant.
La idea és que el senyor Via pot escriure tots els articles que vulgui, pot malparlar
de governs, treballadors públics, institucions de control, però, si se li contesta,
s’ofèn i posa una demanda. En aquest sentit, a finals d’abril es va fer
públic un manifest titulat «Volem respostes i no demandes» (signat per prop
de 4.000 persones) on es demanava:
Que el senyor Josep Maria Via defensi les seves idees sobre gestió
sanitària amb arguments transparents i no amb demandes judicials
i que un mitjà de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
organitzi un debat entre el senyor Via i els demandats per tal de posar
sobre la taula aquest urgent debat. Això donaria al senyor Via i als
demandats la possibilitat de debatre amb arguments transparents i no
amb demandes judicials, com pretén el senyor Via.
205