OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
d’estar aprovat per tots els síndics per poder-lo enviar al Parlament i fer-lo públic.
Els síndics van votar en contra de fer públic l’informe sobre la CSMS.
17 d’octubre de 2006
Què havia passat Per què els síndics proposats per PSC, CiU, ERC i PP van
votar-hi en contra No ho sabrem mai. Les deliberacions dels síndics són secretes.
Veient que el ple es nega a aprovar l’informe, Agustí Colom va introduir
modificacions i va tornar a presentar l’informe el 17 d’octubre. Però un altre cop
el ple de la Sindicatura es va negar a aprovar-lo i va acordar:
Deixar sense efecte l’acord pel qual s’encomanava (...) la realització
d’un informe de fiscalització puntual en relació a les transaccions
efectuades per Centres Mèdics Selva Maresme SL amb el senyor Xavier
Crespo.
No sabem quan va trigar Jordi Turull en assabentar-se d’això, però, de ben segur,
va estar molt content. Després d’amagar-li l’informe fet per Colom al Parlament,
el ple de la Sindicatura va decidir traslladar l’informe de la IG, el primer que va
desencadenar la investigació, al Tribunal de Cuentas de Madrid.
24 d’octubre de 2006
Agustí Colom veu que no pot fer res per evitar que el seu informe quedi tancat
en un calaix de la Sindicatura i veu que aquest informe mai arribarà al Parlament.
Però encara li queda una última esperança: fer servir el seu dret per fer
arribar al Parlament un vot particular advertint de la situació:
L’actuació de la Sindicatura de Comptes constitueix al parer d’aquest
síndic una peculiaritat en els procediments de fiscalització de la
Sindicatura. (...) Les funcions de la Sindicatura consisteixen, precisament,
a fiscalitzar l’activitat econòmicofinancera del sector públic de
Catalunya, vetllant perquè s’ajusti a l’ordenament jurídic. (...) L’informe
especial de la IG estableix de forma expressa l’existència de diverses
irregularitats que poden constituir responsabilitats diverses.
En l’elaboració del projecte d’informe de fiscalització 29/2005-IP l’equip
auditor ha detectat, a més de les irregularitats descrites a l’informe de la
178