OnSonElsMeusDiners

Youtube com a punt final
als plenaris municipals de Blanes i Lloret, el silenci continuava ben sòlid. Tot
i els nostres reportatges i la investigació engegada per l’Oficina Antifrau de
Catalunya, el poder local mirava cap a una altra banda o directament atacava
qui gosava parlar del «gran home».
Un pes massa gran
En l’àmbit personal, la Marta i jo començàvem a patir un desgast molt gran. La
impotència davant els comunicats de la CSMS, la ràbia davant la connivència
dels que es presentaven com a representants del poble..., tot plegat començava
a passar-nos factura. No érem una gran redacció, no érem un grup d’activistes,
ni teníem cap suport més enllà del dels amics i coneguts.
El pes de la investigació també es notava des d’un punt de vista econòmic. És
veritat que des que vam començar a publicar el que estava passant als hospitals,
molta gent parlava del CAFÈAMBLLET i la seva notorietat anava creixent. Però això
no es convertia en diners. Al contrari. Per un costat, les hores dedicades al tema
sanitari eren les robades a la resta de tasques que implica fer funcionar una
revista, i cada cop dedicàvem menys temps a la resta de temes que se suposa
que ha de cobrir una revista local: els esports de la zona, les activitats de les
associacions, en definitiva, el dia a dia de les nostres comarques.
Per una altra banda, el CAFÈAMBLLET és una revista que es finança exclusivament
gràcies a la publicitat que contracten les empreses de la zona. La Marta
i jo ens havíem desentès gairebé completament de la gestió comercial i
portàvem mesos centrant-nos en el tema que ens tenia absorbits. Tot i la bona
feina de la Manoli, la nostra comercial, la facturació se’n començava a ressentir.
Per acabar d’arrodonir la situació, començàvem a detectar que certs
anunciants recelaven de posar el seu anunci en una revista tan guerrillera. En
definitiva, estàvem portant una doble vida. Per un costat teníem una revista
local que calia mantenir viva i, per un altre, estàvem dedicant enormes quantitats
de temps i energia a fer una investigació que sobrepassava les nostres
possibilitats.
Tot plegat ens obligava a la Marta i a mi a fer-nos una pregunta: Podem continuar
fent aquesta feina sols Podem continuar indefinidament traient hores al
85