OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
a doble pàgina, feta pel mateix director del diari, Carles Capdevila. El titular
destacava una frase de Bagó: «És una vergonya que no hi hagi més impostos per
als rics». Em va trucar en Ramon Serna. «Aquests s’oloren alguna cosa», em va
dir. Era com jugar una partida d’escacs. L’afer dels papers de Mataró havia
estat un bon moviment que ens donava la possibilitat de poder fer un bon
atac. Però aquesta entrevista era, clarament, una maniobra de defensa. A
l’entrevista Bagó semblava gairebé un anticapitalista antisistema: malparlava
dels bancs («La gent es queixa que els bancs no donen crèdits, però els necessiten
ells, pobrets»), lloava Lula («Ell va incorporar a la classe mitjana molta gent») i
s’indignava: («Aquesta crisi, per què et penses que existeix Perquè hi ha una mala
distribució de la riquesa. No pot ser que un tio no arribi a mil euros i a un altre
n’hi donin quaranta milions»).
Cap al final de la entrevista, arribava la pregunta:
—Parlant de problemes, se l’ha acusat de tràfic d’influències per haver
sigut president del Consorci Hospitalari i tenir una empresa que té
concessions en hospitals —comentava el director de l’Ara.
—No he fet mai res que no sigui legal —va respondre Bagó—. El
Consorci feia un concurs, però qui ho decidia era cada hospital.
El que no deia Bagó és que molts d’aquests hospitals que «decideixen per si
mateixos» estaven sota el seu control, amb plens poders de maniobra, com
havíem vist a Mataró.
—M’ha emprenyat —continuava Bagó— que es diguin falsedats pel
que pot arribar a pensar la gent que no sap res, però jo l’única cosa que
tinc és l’honestedat. Hi ha gent que me la té jurada.
La resta de les preguntes són de l’estil:
—Parla massa clar per haver sigut polític
—Té sentit de l’humor
—Com és que treballa tant
—Expliqui’m el seu horari, als 78 anys...
138