OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
Una cafeteria de luxe abans de les retallades
El senyor Conill —d’uns cinquanta anys, prim, amb barba curta i canosa— em va
rebre al seu despatx de l’hospital de Blanes. El despatx era senzill, però tenia una
finestra magnífica per on entrava el sol del matí i des d’on es veia el jardí i el bosc
que rodeja l’hospital de Blanes i les persones que entraven i sortien de l’edifici.
—Quin criteri es fa servir a l’hora d’aplicar les tisores Qui decideix si
l’estalvi s’aconsegueix fent fora infermeres o reduint, per exemple, la
despesa de jardineria —vaig dir, assenyalant cap a l’exterior.
Conill va respondre com si la pregunta la hi fessin cada dia. Potser la hi feien
o potser l’esperava. Sigui com sigui, l’home tenia una resposta molt ben estructurada.
Conill em va dir que, per entendre el que estava passant, primer
calia entendre el funcionament del sistema de decisió. Va agafar un foli d’una
petita impressora, va treure un bolígraf de la butxaca interior de la seva americana
de pana i em va fer un dibuixet que, més o menys, explicava això:
36