OnSonElsMeusDiners

CAPÍTOL 13
Informe Crespo: una burla
als ciutadans. Part I
Potser mai podrem saber qui va ser la persona que ens va fer arribar la informació.
O potser ja ho sabem, però mai ho podrem dir. Les autoritats encara
busquen la font de la filtració. Però el que sí és clar és que qui ens va enviar els
tres folis que recollien el que va passar a la Sindicatura de Comptes l’any 2005
ens va fer un gran favor. Portàvem mesos rebent atacs per part d’alcaldes i
gestors, i ara teníem una demanda sobre la taula. Gràcies a la informació que
ens havia arribat, ara podríem demostrar que a la sanitat catalana no només
teníem un problema d’opacitat, sinó que aquesta opacitat havia estat usada
perquè un grup de persones s’enriquís.
Als propers dos capítols expliquem amb detall tot el que ha rodejat al document
que avui es coneix com Informe Crespo. La sanitat catalana és plena d’escàndols
i ni deu llibres com aquest serien suficients per encabir-los tots. L’objecte
d’aquest llibre, d’altra banda, no és ser un recull d’aquests escàndols, però
creiem que el procés que ens va portar a descobrir l’existència de l’Informe
Crespo, mereix ser explicat amb tot detall. Un informe que serveix, entre altres
coses, per desmuntar el mite de la «gestió professional, eficaç i eficient» que
tant pregona el CHC. L’Informe Crespo serveix també per desmuntar el mite
d’aquesta «autonomia de gestió» que tant defensa Via i que, com veurem, no
és més que això: un mite. Quan van tenir lloc els gravíssims fets que explicarem
a continuació, qui s’encarregava de la gestió dels hospitals de Blanes i Calella
era el CHC d’en Bagó, que, tot i l’evidència, insisteix en presentar-se com a gran
alternativa de gestió davant la «burocràcia» estatal. L’Informe Crespo demostra
171