OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
1980 i 1984 al govern de Jordi Pujol. Després va passar a ocupar diversos
càrrecs com el de president del CHC, una entitat que es dedica a gestionar
centres sociosanitaris concertats per la Generalitat i que es financen amb
fons públics. Aquest organisme de gestió va concedir a les empreses de
Bagó importants contractes. (...) De tot això es dedueix que la millor
forma de ser emprenedor no és arriscar un capital en nous i incerts
projectes, sinó assegurar-se un lloc en les taules públiques de contractació.
El Bagogate
El reportatge sobre Bagó té un fort impacte i els dies següents són molt i molt
tensos. El 12 de gener, quatre dies més tard d’haver-lo publicat, l’Oficina
Antifrau de Catalunya (OAC) informa que ha obert una investigació per examinar
els negocis de Ramon Bagó. El 16 de gener ens vam reunir amb l’investigador
de l’OAC i li vam explicar tot el que havíem esbrinat sobre en Bagó. Res
del que els vam explicar els va sorprendre massa. Feia la impressió que l’OAC
portava temps darrere la pista d’en Bagó. Després d’un any d’investigacions, el
passat 29 de gener de 2013, el diari El País informava que l’OAC havia enviat a
la Fiscalia el resultat de les seves investigacions. Un «informe demolidor de
8.000 pàgines» on l’OAC «veu delicte». Semblava que, molt a poc a poc, es
començava a trencar el mur de silenci. Ja no érem els únics tipus estranys que
posaven en qüestió el sistema i un dels seus arquitectes, Ramon Bagó. Ara
també se’ns unia l’OAC.
Però tot i aquest primer i petit triomf per trencar el silenci que envoltava Ramon
Bagó i els seus negocis, era clar que ficar-se amb el gran prohom no podia
sortir gratis. Al llarg dels següents mesos sabríem com és de car treure la màscara
a un dels homes més poderosos de Catalunya.
La primera amenaça va arribar només 8 dies després de la publicació de l’article,
el 16 de gener, en forma d’un nou (i patètic) comunicat dels directius dels hospitals
de Blanes i Calella:
Aquesta direcció no entén quin és l’objectiu d’aquestes desinformacions i
el motiu que fa que mitjans seriosos se’n facin ressó sense que hi hagi ni
un intent de contrastar les opinions i els fets.
76