OnSonElsMeusDiners

Informe Crespo: una burla als ciutadans. Part II
Era massa injust, era massa desgastador. Al cap de dos dies vaig haver d’anar
al CAP de Breda. Tenia uns forts dolors al pit i marejos. El metge em va dir
que m’havia de tranquil·litzar. Vam continuar endavant, però aquells dies
van ser dels pitjors que recordo. La Marta, per sort, s’ho va prendre més bé.
En aquella ocasió va quedar clara una cosa que ja havíem vist feia temps: si
un dia un de nosaltres ho veia tot negre, veia que la lluita que estàvem fent
era estèril, l’altre, com per art de màgia, tenia ànims i arguments per fer
veure que aquella visió era errònia, que només era un moment d’ofuscació.
Al cap d’uns dies, el mecanisme funcionava a la inversa. No es tractava
d’intentar apaivagar la frustració amb arguments bonrotllistes, sinó de no
permetre que l’altre és perdés sota el pes dels esdeveniments, amb una visió
calmada i objectiva. Deu ser això el que descriuen com un bon equip. Aquella
vegada la Marta es va haver d’esforçar a fons. La poca vergonya que demostrava
el comunicat d’en Crespo m’havia colpejat fort. Per sort, la Marta
tenia raó, i qui sortiria escaldat seria el senyor Crespo. Només vam haver
d’esperar uns dies.
Quan Joan Herrera va demanar explicacions sobre l’informe i va demanar
que aquest es fes públic, a que no sabeu qui va sortir a defensar en Crespo
Sí, el nostre amic Jordi Turull! Així ho explicava El País:
Jordi Turull (CiU) cargó contra el líder ecosocialista, Joan
Herrera, al que acusó de una «actitud enfermiza» contra Crespo.
Turull recordó que seis síndics —nombrados a propuesta de CiU,
187