OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
La CSMS ja havia amenaçat en dues ocasions amb emprendre accions legals
contra nosaltres, però les greus irregularitats en aquests centres que estàvem a
punt de conèixer explicarien perquè mai van fer el pas de posar una denúncia.
Ramon Bagó tampoc estava en gaire bona posició per denunciar-nos. Tenint en
compte els 12 milions d’euros que, segons l’Oficina Antifrau, la seva empresa
havia rebut irregularment a Badalona, no semblava bona idea anar a un jutjat a
denunciar la revista que t’havia descobert. Per la seva banda, és possible que
Carles Manté i Josep Prat ja preveien la seva futura imputació (i potser la seva
detenció) arrel de l’escàndol de Reus, la qual cosa no els devia deixar gaire temps
per perseguir revistes. En aquest context, Via i el bufet de Francesc José Maria
van intentar fer-nos callar.
La última pàgina de la demanda de Via era el «document número 11», una carta
dirigida a Núria Constans, gerent dels hospitals de Blanes i Calella:
Benvolguda senyora:
La publicació de cert article a la premsa gratuïta del Maresme, en el
que s’aboquen greus acusacions a la meva honorabilitat, relacionades
amb la gestió de la Corporació de Salut Maresme i La Selva, m’han
portat a interposar una demanda contra els seus responsables en la
que, a més de demanar que l’article es declari constitutiu d’una
intromissió il·legítima en els meus drets personals, hi reclamo una
compensació econòmica.
He decidit oferir a la Corporació que dirigiu l’import íntegre de la
compensació que obtingui en la referida intervenció judicial.
El llenguatge d’una demanda, els nervis, la tremolor de la indignació. Algun
d’aquests factors van fer que la Marta i jo haguéssim de llegir dos cops aquesta
carta per entendre el seu significat. No només ens havien demandat per
20.000€. Si perdíem, els 20.000€ anirien a mans de la CSMS, als hospitals de
Blanes i Calella. Com dic, ens va costar uns minuts entendre el significat de la
carta, però el que encara avui no podem entendre és el fi sentit de l’humor del
senyor Via.
162