OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
Des del seu seient al Consell de Govern, Miquel Torner va intentar aturar el
procés:
Malgrat no sigui partidari de parcel·lar l’activitat hospitalària i donar
la gestió de serveis a empreses externes, no es pot descartar, a priori, que
en algun cas fos convenient, sempre que aquest tipus de gestió signifiqui
una millora del servei en qüestió. Aquest no és el cas que ens afecta,
doncs els serveis donats a gestionar a empreses externes gaudeixen
d’estàndards d’optimització i qualitat. Observo que en aquestes subcontractacions
no s’ha contemplat la concurrència d’ofertes ni de concurs
públic i no tenim cap estudi que ens aconselli que cal subcontractar
aquests serveis.
La maniobra no ens va sobtar gens, perquè feia mesos que teníem indicis que
les coses estaven funcionant d’aquesta manera. Però l’emoció de per fi tenir-ho
amb documents, totalment provat, era molt gran.
Això només va ser el principi. Durant els mesos següents el CHC va continuar
fent-se amb el control de l’hospital públic de Mataró. El novembre de 1995 el
CSM s’adhereix al «sistema centralitzat per a la contractació administrativa del
CHC». Un dels serveis que ofereix el CHC és el «d’ajudar» els hospitals a portar
les gestions de contractació de serveis.
Avui sabem que el servei de gestió i el servei de contractació van servir a Ramon
Bagó per facturar desenes de milions per a les seves empreses privades. Segons
va publicar El País pocs dies més tard, Ramon Bagó va captar mitjançant el CHC
50 milions d’euros públics entre el 2002 i el 2012. Molts d’ells, de manera irregular.
Avui aquestes relacions tan estretes entre el Bagó que gestiona diners
públics i el Bagó que s’enriqueix gràcies a aquests diners estan sent investigades
per la Fiscalia després que l’Oficina Antifrau hi veiés delicte.
Els papers de Mataró eren una finestra oberta al funcionament del sistema i
deixaven tot el mecanisme al descobert. En Miquel Torner ens ho havia deixat
tot preparat perquè continuéssim la seva feina. Gairebé vint anys després, l’Antía,
en Ramon, l’Oriol i jo treballàvem per aprofitar al màxim aquell llegat.
124