OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
Així va tapar TV3 la desaparició de 145.000€ de La Marató
El 28 d’octubre de 2012 vam rebre per correu electrònic un document amb
informació sobre el que estava passant a una institució per a nosaltres bastant
desconeguda: la Fundació Institut d’Alta Tecnologia (IAT). Gràcies a aquesta
informació es va poder descobrir un autèntic escàndol que s’ha emportat per
davant 4,6 milions d’euros públics. I 145.000€ de la Fundació La Marató. Una
informació que TV3 va amagar als seus espectadors.
L’any 2001 es va constituir IAT, una fundació destinada a ser un «centre de
diagnòstic per la imatge pioner a Europa». Per fer-lo realitat es va utilitzar la
fórmula de «col·laboració públicoprivada» que tant agrada a les escoles de negocis
com ESADE i IESE. Per un costat tenim el hòlding privat CRC, especialitzat
en diagnòstic per la imatge, i pel costat públic tenim tres dels més importants
hospitals de Catalunya: Hospital del Mar, Hospital Clínic i Hospital de la
Vall d’Hebron.
Com sol passar en aquests casos, la gestió dels recursos va caure en mans de
«la part privada» mentre la part pública es limitava a posar-hi diners. Tot i que
el hòlding CRC només va posar una quarta part dels fons, els hospitals li van
cedir la gestió. Amb el poder a les mans, CRC va captar prop de 7 milions
d’euros públics en forma de subvencions, crèdits i maquinària. Però els diners
públics no van arribar on havien d’arribar i durant una dècada els administradors
van saquejar AIT. Oriol Güell al diari El País ho resumia així:
El antiguo Ministerio de Ciencia, la Seguridad Social, la Agencia
Tributaria, universidades y hospitales, el Ayuntamiento de Barcelona...
El listado de administraciones y entes públicos atrapados en la quiebra
de la fundación barcelonesa Instituto de Alta Tecnología (IAT) es largo.
Y muy caro: 4,64 millones de euros es el dinero que les costará la
desastrosa —y culposa, según el administrador concursal— gestión que
el holding privado CRC al frente de IAT (...)
CRC utilizó (…) a la fundación como una especie de tapadera para
comprar a coste cero todo tipo de materiales y servicios. El esquema
utilizado era tan simple como lesivo para IAT y los proveedores: la
270