Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Força 3. Un agrupament té un projecte educatiu.
La història d’un agrupament ens remet al seu passat. El context, al seu present. Però un
agrupament també té futur, el té inscrit en el seu projecte educatiu. Inscrit, però no sempre
escrit. Entenem el projecte educatiu d’agrupament com les característiques pròpies
que distingeixen la manera particular de fer escoltisme en un cau o un altre. Al final,
sempre arriba el moment de cridar: “llums, càmeres... acció!”. Just en aquest instant, tots
els elements que hem anat enumerant (la ideologia dels caps, les tradicions de l’agrupament,
la tipologia de famílies, l’entorn físic del poble o ciutat) s’activen tot d’una, es barregen
amb la proposta genèrica d’escoltisme que has trobat en els dos primers capítols
i... donen com a resultat un còctel d’acció, amb gust exclusiu i únic. És un procés dinàmic
en el qual mai podem tornar a trobar les condicions que teníem abans.
Molts agrupaments fan l’esforç, lloable, d’escriure el seu projecte educatiu. És una bona
manera de reflexionar entre tots allò que defineix las tasca que duem a terme. Dèiem,
però, que n’hi ha que no ho han fet encara. No passa res. De projecte educatiu en tenen
segur, el que passa és que no han fet el pas de traduir-lo en paraules i posar-les negre sobre
blanc. Per si de cas aquesta és la situació del teu agrupament, i algun dia us animeu
a fer aquest exercici —sens dubte de beneficis inqüestionables— us passem a continuació
algunes pistes que permetin fer-vos la feina menys feixuga.
Per començar, et direm que un projecte educatiu d’agrupament respon bàsicament a tres
grans interrogants: Qui som? Què volem? Com ens ho maneguem per a aconseguir-ho?
Quan ens preguntem “qui som”, ens estem qüestionant la nostra pròpia identitat
col·lectiva. Tot comença amb aquest doble procés de diferenciació i singularitat per una
banda, i de reconeixement i vincle per l’altra respecte a la resta de grups i entitats del voltant.
Una identitat forjada sobre la base que ens arriba a través de la nostra pertinença a
l’escoltisme mundial i que pren forma a partir de la nostra mirada particular, els nostres valors
individuals, la nostra perspectiva personal de comprendre i donar sentit al món. Normalment
acostumem a emprar verbs com “ésser”, “pensar” o “creure”, i valors i qualificatius
(oberts, pacifistes, compromesos amb la política local...) per explicar aquesta identitat.
El tema de la identitat no resulta un tema fàcil. En el terreny de les ideologies no hi ha
espai per a la ciència experimental —tot i que alguns ho pretenguin— i per tant cal molt
de diàleg per construir plegats un escenari, un plató comú en què cada actor i cada ac-
102