Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

la seva escassa motivació, que els caps han de vetllar per tal que aquestes no s’allarguin
precisament massa. Cal evitar assemblees que s’eternitzen tardes i tardes senceres de
dissabte, cop mortal a la motivació i animació d’un grup d’adolescents que acaba caient
en l’ensopiment.
El contingut i el funcionament de l’assemblea a pioners i caravel·les ha de quedar completament
en mans dels nois i noies. Els caps, com venim dient, han de tenir més aviat un
paper de suport, i de “tallar” quan calgui, però sempre des d’un rol bastant igualitari amb
els membres del grup. La dinamització de l’assemblea pot anar variant d’uns a altres,
cal evitar que sempre governin la dinàmica els mateixos. I també cal trobar un equilibri
entre petits i grans a l’hora de fer sentir la seva veu i portar el comandament de la reunió.
Si els de primer any no comencen a tenir oportunitats d’experimentar com portar una
reunió, serà difícil que els anys posteriors se’n surtin d’una manera raonablement eficaç.
L’organització de l’assemblea de pioners i caravel·les en petits grups es realitza a través
dels equips. De la mateixa manera que a ràngers i noies guies, però, es fa necessari que
disposin d’una estructura de comitès de treball per dur a terme algunes tasques derivades
dels projectes. En alguns agrupaments, la reunió de representants d’aquests comitès
de treball per coordinar-se s’anomena consell de coordinació. A banda d’això, i de donar
també una gran autonomia a l’hora de gestionar algunes responsabilitats importants
(economia, material, secretaria), no ens ha d’espantar que els pioners i les caravel·les
s’organitzin en petits grups informals a l’hora de realitzar alguna activitat d’interès. Insistir
en anar tots a una de manera molt rígida amb adolescents entre catorze i disset anys
condueix al fracàs. Si anem a la festa major d’un poble, sembla raonable que uns vulguin
ballar, que uns altres prefereixin quedar-se a les tendes perquè allò no va amb ells, i que
uns tercers vulguin fer un joc de pistes. Atendre la diversitat d’interessos dels pioners i les
caravel·les sense perdre el sentit del gran grup és una prioritat essencial.
Atès que en aquests grups d’adolescents hi predomina l’autogestió d’una manera important,
gran part de la feina i les discussions passen per l’assemblea. Això no vol dir,
però, que en ocasions es necessitin representants per realitzar alguna cosa. Per a aquests
nois i noies, fer de representant significa d’alguna manera aprendre a fer de líder positiu,
és a dir, aprendre a jugar totes les cartes necessàries que permeten que cada membre
del grup se sent a gust amb allò que s’ha decidit col·lectivament, i conduir la barca de la
vida comuna cap als objectius compartits.
182