Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

passes. El silenci a dalt de les muntanyes, l’esforç de cada
pas donat per camins de terra, ens acosten molt més a l’espiritualitat
que mil paraules. Els mil reptes educatius que
la natura ens ofereix fan que gaudim d’oportunitats per a
conèixer-nos. Ho tenim magre, però seguirem persistents
en l’empresa de fer, tant com puguem, una vida més neta i
digna. Sempre ens hi trobaran a punt.
Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots.
Aquesta regla és d’or al joc de l’escoltisme. Si aprenem a
viure en equip, serem persones que farem del nostre entorn
de relacions un lloc millor. Perquè saber estar és una
qualitat que va més cara cada dia que passa. Saber estar
significa també saber acompanyar, i ser acompanyat, que
no és la mateixa cosa. En un món individualista com el
nostre, aquesta capacitat per comprendre el trencaclosques
de les relacions i encaixar-se a un mateix en el lloc
que més li escau, a un mateix i als altres, és tot un valor a
l’alça. Els escoltes rebutgem l’individualisme. Avui dia no
som persones que vivim en un únic grup i fem tots junts
les mateixes coses, sempre. Més aviat ara som aquí amb
aquests, i després serem allà amb aquells altres, i això no
fa gaire pinta que hagi de canviar en un futur immediat.
La majoria de les
problemàtiques o
reptes que se’ns
plantegen són d’abast
global, però hi hem
de donar una
resposta local
Per això valorem tant la capacitat de relacionar-nos i fer
coses plegats, perquè hem de trepitjar molts escenaris
distints al llarg del dia que ens demanen regles del joc diferents
a les nostres. Per això creiem que la millor resposta
comunitària a la nostra realitat és la xarxa: ni àtoms isolats
vagant per la selva de l’individualisme, ni pàgines d’un llibre
ja escrit enganxades a un llom impossible de desencolar.
Volem ser peces autònomes capaces d’establir lligams
per a dur a terme projectes que ens beneficiïn a tots. Ben
mirat, l’escoltisme no és en si una gran xarxa?
39