Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

màgia... Estar clar que anava errat. No et vull fer pena, però des que ho hem deixat
que tot se m’ensorra una mica. El primer semestre, ja ho saps, no m’ha anat gaire bé,
a la feina m’he quedat adormit al magatzem dos cops, he hagut de deixar les classes
de violí perquè no tenia temps per assajar, i al futbol, l’entrenador ja fa dos mesos que
sempre em deixa xupant banqueta.
I al cau... fatal. Sóc nou, els altres tres són de segon i tercer any, i tot ho porten més
per la mà. La FOCA no l’he aprofitada gaire, perquè quan arriba el cap de setmana
l’única cosa que tinc ganes és de dormir, però a l’agrupament falten carnets i ja se
sap... Arribo sempre tard a les reunions d’entre setmana, ja fa dos consells que em
coincideix que no hi vaig perquè he de presentar treballs de microelectrònica. Amb
els llops i les daines no acabo de connectar-hi, i sé clarament que no és culpa seva,
sinó meva, que no hi sóc tot.
Res, penjo, no volia enrotllar-me massa. Només vull que sàpigues que ets el millor
que m’ha passat a la vida, i que sóc jo el responsable que això nostre no funcionés.
Quan estava amb tu, tampoc estava amb tu, sinó amb mil coses al cap que havia de
fer, preocupat sempre per ser “Don Perfecto”. Ara estic punxant, i estic obrint els
ulls, aprenc a cop de garrot. I sé que sóc jo qui se n’ha de saber sortir d’aquest laberint
en què m’he ficat, i que no he d’aprofitar-me de tu com a coixí per només plorar les
meves penes. No t’he cuidat, no t’he mimat, sempre egocèntric parlant dels meus
mil problemes. T’he estimat bojament, però no t’ho he sabut transmetre... No sé
per què he fet el que he fet. Només sé que encara estic penjat de tu, i que només et
demano que quan ens trobem a la porta ens diguem “hola”.
Dissabte vinent al costat de casa, al Parc de la Ciutadella, celebren la Festa de la Primavera
de les ONG. Nosaltres hi anirem amb els nanos, tinc ganes de veure si puc
connectar amb ells de veritat. Al vespre toca “La Troba Kung-Fú” al mateix escenari.
Sé que t’agrada molt el vocal de Dusminguet. No sé, pensava que potser voldries
venir... Després et pots quedar a dormir a casa. No ho interpretis malament, aquest
weekend estem al complet (iaia de Reus inclosa), però sempre podem estirar el sofà
del menjador.
Per si de cas encara no t’ha quedat clar, sóc l’idiota del Carles.
197