Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Qui diu que aquí s’acaba la història? Ni pensar-ho. Un bon projecte és aquell que arrossega
un munt d’aprenentatges durant tot el procés. No ens enganyem, el resultat importa,
i si les coses no han funcionat serà bo d’analitzar què ha passat. Però tan important és el
final com tot allò que ha passat des de l’inici per arribar-hi, el propi procés mena a noves
idees, a nous desigs, a nous projectes. I això és així perquè un projecte vol ser un procés
d’influència sobre els nois i noies, per tal d’educar-los en els valors de la llei i avançar així
envers la missió que plantegen les opcions. I aquest projecte d’influència, tal com ens
il·lustra d’una manera molt bella en Quim Franch, responsable als anys 70 de liderar un
procés participatiu entre els caps que va acabar amb una definició del mètode escolta
tal com el coneixem avui dia encara, se les ha de veure amb un altre, de projecte: el propi
projecte de vida dels nois i noies.
Com venim dient, la cuina de l’escoltisme és ben especial. Manega productes molt sensibles
i proposa formes de fer complexes, aquí rau bona part de la seva riquesa. Tu, xef
d’una cuina amb un bon grapat d’aprenents de cuiner, comparteixes amb aquesta colla
un estil i una proposta gastronòmica ben original.
Tanmateix, un bon xef —és a dir, tu— sap que a la cuina no n’hi ha prou amb mètode
i voluntat. Si no, tot i les dificultats, seria bufar i fer ampolles. L’escoltisme no és un parc
temàtic d’autòmats en el qual tothom aprèn al mateix ritme, de la mateixa manera, al
mateix temps. Un bon xef sap que la gastronomia, com pràcticament tot a la vida, té un
fort component personal que cal tenir en compte. Vol que els cuiners i cuineres aprenguin
a brodar els millors plats, i per a fer-ho els proposa un mètode —la pedagogia del
projecte— per aconseguir-ho. Però aquesta proposta la fa tenint en compte un altre
projecte, viu, intens, implícit: el dinamisme del propi grup. En terminologia gastronòmica,
en diríem el secret de la cuina.
Certament, quan un s’endinsa en l’aventura d’aprendre a cuinar, no parteix de zero. Des
que va néixer, que s’ha passat unes quantes hores al dia dedicat a cruspir-se àpats de
tota mena, i per tant una certa idea de quines combinacions són bones, i quines no tant,
ja hi és de partida. A més a més, encara que un no hagi agafat un girapeix o una paella
a la seva vida, la pròpia naturalesa humana li ha regalat un potencial indiscutible per
76