Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Els havies d’anar pautant una mica, però ells anaven fent. Era
més aviat una qüestió d’anar posant límits a les seves mogudes,
perquè els costa saber quan s’ha acabat la festa. En canvi ara,
a pioners, tinc la impressió que sóc com la germana gran, no em
deixen entrar tant en les seves històries, i tinc molt poc marge
de dir-los el que han de fer... El Marc em diu que tingui paciència,
però ara a final de curs és que se m’està acabant!
I tu a ràngers, com ho fas, com ho feu? Encara accepten que els
digueu quatre normes? M’imagino que ha de ser força difícil, perquè
crec que la teva és la branca en què hi ha més diferència i
desnivell de maduresa entre els nens, veritat? Suposo que per als
petits els caps encara sou herois, mentre que per als grans ja sou
bastant col·leguis, no? Deuen ser gairebé com els meus pioners.
No sé, noi. Em sembla que l’any vinent m’apunto a castors, que
segur que deu ser molt gratificant. Tot el dia tenint-los a sobre,
i amb un conte ja els tens entretinguts. Dic això, i ja sé que
no podrà ser, perquè el Marc plega definitivament, i jo m’hauré
de quedar de “vella” de la unitat, amb vés a saber qui. És que al
meu agrupament ningú vol agafar pioners i caravel·les! Qui sap,
però. Potser l’any vinent em sentiré més a gust perquè els nanos
(una altra vegada se m’ha escapat...) ja em coneixen millor, i em
veuen com la responsable. De tota manera, hi confio poc que sigui
així. Els PIC veuen com adults “torranassos” a qualsevol persona
que tingui responsabilitats sobre ells, i em sembla que tant si
tens divuit anys acabats de fer com si ets una iaia de trenta
anys, la distància que em demanarien seria la mateixa.
Au, espero la teva resposta sobre el tema de l’intercanvi, i fins
una altra. Ja saps, “sempre a punt”! ;-)
Abraçades, Núria
202