Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Un marc d’hàbit al projecte educatiu de l’agrupament
Els llops i les daines necessiten que el projecte educatiu de l’agrupament s’orienti cap
a l’hàbit. Desenvolupar hàbits concrets a l’hora de fer les coses els permet seguir vivint
amb comoditat en el món en miniatura que tenen construït al seu voltant. El repte, però,
és assumir els hàbits propis d’un estil escrit al rerafons de la llei escolta. Els nens i nenes
d’aquesta edat viuen d’una manera especial i per primer cop la tensió entre el model de
vida que els proposa la societat i el model de vida que es desprèn dels valors de l’escoltisme.
És un moment crucial per a l’aprenentatge d’allò que té sentit i d’allò que no en té
en la proposta escolta, i de cultivar-ne el gust per aquesta.
De vegades, la construcció d’hàbits de tota mena coherents amb l’escoltisme és viscut
amb resistència. Als llops i les daines els costa d’entendre per què ho han de fer tot entre
tots, o perquè han de jugar net o defensar la natura. Es crea una situació en la qual el
clima imperant és a voltes el de renúncia, renúncia d’allò que han après a casa, a l’escola i
sobretot a la televisió, i aquesta sensació no els agrada. Per aquest motiu és molt important
que els caps apareguin com aquests referents adults que, amb molta mà esquerra,
els facin descobrir la part positiva i agradable de participar dels escoltes. No és qüestió
de renunciar a res, sinó d’aprendre a passar-s’ho bé d’una manera diferent a la que hi
estan acostumats fora de l’agrupament.
Per a dur a terme aquest procés d’adquisició i interiorització d’hàbits i pautes de vida
quotidiana marcades pels valors escoltes, els caps compten amb dos grans aliats. El primer,
ells mateixos. Nens i nenes de deu o onze anys encara cerquen l’aprovació i els referents
que els grans poden aportar-los, i tendiran a naturalitzar determinades pràctiques
si consideren que els qui els acompanyen en el seu procés de creixement també les
acompleixen i en gaudeixen. Els caps són models alternatius i propers, de carn i ossos, i
la seva influència és encara elevada.
L’altre aliat és el propi pas per la branca anterior. Si un bon grapat de llops i daines han
estat a castors, podem comptar amb un bagatge d’habituació que convé aprofitar. En
aquest cas, els processos de resistència i les dificultats que tenen per fer del món un
escenari menys rígid i previsible, i encarar-lo amb fermesa i voluntat de millora, desapareixen
amb més facilitat.
148