Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

d’habituació a la proposta escolta. Als sis o als set anys és molt difícil que prenguin
consciència de la complexitat d’un projecte, dominar el temps queda fora del seu abast.
A més, estan just en el moment d’aprendre a veure les coses des del punt de vista d’altres,
i no centrats en ells mateixos, per això encara trobem dificultats d’establir un clima
de grup cooperatiu i responsable a la primera. Un castor té com a gran repte habituar-se
a la forma de fer que tenim als escoltes, i no és poca cosa!
Un llop o una daina també treballa per projectes, però no parteix de zero si ha estat
prèviament a castors. Si l’agrupament disposa d’un bon projecte educatiu, ben travat,
sabrà identificar moltes coses conegudes a la nova branca, en l’estil, en els projectes.
Una habituació a la forma de fer de la proposta escolta ha de facilitar que aquests infants,
als nou o als deu anys siguin capaços d’interioritzar els valors de la llei escolta i el
sentit de les opcions. Ens trobem en un període molt estable des del punt de vista del
seu desenvolupament, són canalla que adquireixen un gran domini en la seva relació
amb l’entorn, per això l’agrupament ha de plantejar-los el repte de fer-ne un hàbit de
tota aquesta manera d’educar-se en el temps de lleure. Un hàbit que ha de garantir un
funcionament més àgil dels projectes del grup, de la dinàmica social de relacions i de tot
el que significa viure l’escoltisme al cau.
A ràngers i noies guies, les persones fem un salt evolutiu molt important, en totes les
dimensions del nostre ésser. Primer comencem per la dimensió més física, que trenca
l’equilibri infantil assolit fins aleshores i dóna pas a canvis profunds en la resta: la social,
l’emocional, la intel·lectual. Als tretze o als catorze anys, molts poden ja pensar hipòtesis
sobre el món i relacionar-les sense ajut dels adults, i comencen a desplegar una nova
forma de sentir i d’emocionar-se que, bo i madurant, els acompanyarà la resta de la vida.
És el moment en què apareixen capacitats personals reals de comprendre la profunditat
d’un projecte, o el sentit dels valors que han anat vivint més o menys inconscientment a
la branca anterior. És el moment en què el projecte educatiu d’agrupament ha d’ajudar a
forjar una identitat positiva de tot plegat, una identificació amb la proposta escolta que
permeti que l’hàbit adquirit sigui interioritzat des de la pròpia voluntat i la consciència.
No tothom té el mateix ritme evolutiu, però. La branca anterior és un aiguabarreig de
diferències remarcables: entre nois i noies, entre els mateixos nois i les mateixes noies.
És temps de paciència, i de deixar fer. En canvi, a pioners i caravel·les les coses s’anivellen
una mica més, ja no hi ha tants salts dels uns als altres, i això permet aprofitar molt més
108