Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

More documents

Recommendations

Info

fer-hi cabre la nostra barca escolta, allò més raonable és adaptar la nostra barca als mil saltirons, revolts i meandres del riu. Trobada Presa de consciència Contracte Plena activitat Comiat Dinàmica 2. Quan la pauta invisible pren camins alternatius Acabem de descriure la pauta genèrica per la qual els diversos grups de l’agrupament passen cada any. Tanmateix, hem de ser prudents i també posar-hi un toc de realisme. És cert que un grup que funciona ha anat superant els reptes de cada etapa, igual que per a esdevenir adults abans has d’haver estat jove, adolescent, infant i nadó. Però de vegades hi ha grups que no funcionen, de la mateixa manera que hi ha adults que semblen adolescents, o infants que es veuen forçats a viure d’acord amb un esquema adult. De situacions i de raons per les quals els grups no funcionen n’hi ha tantes com aquests. Per què hi ha dinàmiques grupals que s’encallen, i se salten tot el que estava inicialment previst? En aquest apartat te’n farem un resum dels cinc que són més comuns als agrupaments, amb la finalitat que puguis prendre nota de l’altra cara de la moneda, i del risc greu que comporta no estar atent a les forces vives que emanen de la pròpia interacció entre els nois i noies. Un dels principals entrebancs que es troben els grups a les branques és l’estancament a la fase de presa de consciència. Això passa quan entre els membres del grup hi ha diferències massa accentuades, o quan existeixen lideratges forts i excloents que porten a tothom de bòlit. Aquest tipus de grups necessiten més temps que els altres per su- 114
perar aquesta fase de presa de consciència, i si l’actuació dels caps no és encertada s’hi poden quedar bloquejats fins a final de curs! Els caps, a més de bones dosis de til·la, han d’intervenir en la justa mesura: ni deixant fer, esperant que el grup reaccioni per ell mateix (no ho farà pas), ni forçant la màquina proposant un projecte molt engrescador de feina (perquè els nois i noies no estan per orgues). En una situació d’aquestes cal, d’una banda, prendre un lideratge fort per part dels educadors (però amb guant de seda, per no ferir els líders naturals) i mantenir un nivell de motivació alt amb activitats curtes. Per l’altra, cal fer avançar els membres del grup envers la fase de contracte, però no de forma col·lectiva, en gran grup, doncs els grupets aprofitaran per atonyinar-se els uns als altres, sinó en “petit comitè”, de forma individual, acostant-nos de forma espontània als nois i noies i exigint-los, des de la força moral de l’educador, pactes concrets de millora. També és possible que fins i tot posant en pràctica aquestes estratègies la cosa no funcioni, un mal any sempre li pot tocar a algú. En aquest cas, l’única sortida serà esperar, amb molta paciència l’arribada de l’estiu redemptor de tots els mals i totes les penes. Molt al fil del cas anterior, un altre dels elements que pot entorpir el desenvolupament natural de la dinàmica grupal és l’anticipació. L’evolució dels grups requereix de temps, la pressa sempre és mala consellera. A voltes, per iniciativa dels caps o dels propis nois i noies, es vol llençar un projecte just dues o tres setmanes després d’haver començat el curs. Hi ha ganes d’aprofitar el temps, i cremar etapes no superades saltant-se el ritme natural de les coses. El resultat d’aquesta situació acostuma a ser el d’una avioneta estavellada. Els qui tenen costum d’assumir individualment més responsabilitats acapararan tot el pes de la tasca, però a desgrat. Els qui per contra tenen tendència a repenjar-se, per no fer no donaran ni un cop a una pedra. Òbviament la tensió estarà servida, perquè el grup haurà volgut —o haurà estat forçat— a assumir una feina intensa quan la densitat de les interaccions encara no estava prou ben travada. Per norma aquests grups acaben amb la deserció dels cremats i la indiferència dels panxa contents, i remuntar una situació d’aquestes com a caps és preferible no desitjar-la ni al pitjor enemic. Però tot és possible. En aquest cas, a la til·la cal afegir-hi fortes dosis d’imaginació, pensant i buscant la participació en un projecte que depassi les fronteres del propi grup. Assajar de refer un nou procés de treball en el sí del propi grup és una possibilitat d’èxit remot. En canvi, proposar al grup de participar com a tal en un projecte extern pot fer recuperar la identitat col·lectiva, i facilitar la motivació i l’interès amb l’excusa d’haver de passar comptes amb aquells que són de fora. I si això no funciona, que pot passar, doncs més paciència. Probablement el grup serà un penjoll sense solta ni volta, però almenys garantirem oportuni- 115
Page 1 and 2:
Codi Obert Programari lliure per a
Page 3:
Codi obert Programari lliure per a
Page 7 and 8:
Si ja tens aquesta publicació a le
Page 9 and 10:
“Codi obert” és el producte re
Page 11:
postos que, així de lluny, ens pot
Page 14 and 15:
Marga: És la cap amb més experiè
Page 16 and 17:
16 Guillem: Aquest és el seu terce
Page 19:
Què Proposta ideològica
Page 25 and 26:
... s’ha de jugar amb molts d’a
Page 27 and 28:
una mica millor de com l’hem trob
Page 29 and 30:
El perquè del joc escolta travessa
Page 31 and 32:
fer una societat més feliç, més
Page 33 and 34:
això realment no ens amoïna. Ens
Page 35 and 36:
necessitat - i, en bona mesura, tam
Page 37 and 38:
envers una vida més plena, ser út
Page 39 and 40:
passes. El silenci a dalt de les mu
Page 41 and 42:
tasca que s’allargarà en el temp
Page 43 and 44:
escoltisme. El temps passa per al j
Page 45:
per marcar les fronteres d’allò
Page 52 and 53:
2. La metodologia escolta, una cuin
Page 54 and 55:
cions intenses, però fugisseres. I
Page 56 and 57:
sulta menys atractiu, motivador, pe
Page 58 and 59:
altres, no la realitzo jo sol. Quan
Page 60 and 61:
la pedagogia del projecte és una c
Page 62 and 63:
paren els seus propis àpats, on le
Page 64 and 65: Fent projectes, descobrim la fideli
Page 66 and 67: Ja ho veus, cuinar i fer digerible
Page 68 and 69: imaginació inherent als nois i noi
Page 70 and 71: formes originals de presentar-los m
Page 72 and 73: ficació quan els nois i noies se
Page 74 and 75: Revisió Trajecte final. Sona el ri
Page 76 and 77: Qui diu que aquí s’acaba la hist
Page 78 and 79: compartir dubtes sobre les dificult
Page 80 and 81: i noies eixamplin el paquet de les
Page 82 and 83: El joc institucional és el dinamis
Page 84 and 85: d’aquests a l’hora de compromet
Page 86 and 87: Cuinar per als altres suposa introd
Page 88 and 89: global, i que allò que succeeix en
Page 91: On L’agrupament
Page 97 and 98: ats mútuament, i formar agregats m
Page 99 and 100: enciada per donar resposta a tot el
Page 101 and 102: proposen i els cultiven el propi eg
Page 103 and 104: triu s’hi senti còmode i identif
Page 105 and 106: grup d’edat a l’altre, o fins i
Page 107 and 108: mateixa, té una personalitat únic
Page 109 and 110: el potencial del grup. A més, les
Page 111 and 112: mica enyorats del curs passat, i é
Page 113: algun instant entre reis i carnesto
Page 117 and 118: es realitza perquè hi ha dues estr
Page 119 and 120: En un agrupament molt sòlid d’un
Page 121: països destinataris, i la iniciati
Page 124 and 125: 124
Page 126 and 127: 126
Page 128 and 129: 4. Grups d’infants, adolescents i
Page 130 and 131: També sabem que el tercer paquet d
Page 132 and 133: Explorar i dominar el llenguatge. T
Page 134 and 135: La fase de trobada acostuma a ser b
Page 136 and 137: tot surti perfecte sinó perquè to
Page 138 and 139: conversa en què, mitjançant difer
Page 140 and 141: La idea de fraternitat encara queda
Page 142 and 143: ser un espai per millorar les coses
Page 144 and 145: tant, cosa que els permet descriure
Page 146 and 147: a estirar més el braç que la màn
Page 148 and 149: Un marc d’hàbit al projecte educ
Page 150 and 151: vant. Allò que no dominen encara,
Page 152 and 153: El progrés personal en assumir res
Page 154 and 155: que han de permetre la bona marxa d
Page 156 and 157: Els nois i noies d’aquesta edat p
Page 158 and 159: amics, combinat amb elements propis
Page 160 and 161: entre si sinó que poden ser comple
Page 162 and 163: posen de noves habilitats (per pens
Page 164 and 165:
etot els fa sentir a gust tot veien
Page 166 and 167:
Fraternitat universal La fraternita
Page 168 and 169:
fossin improvisades, sinó que hi h
Page 170 and 171:
Comencen a prendre consciència que
Page 172 and 173:
Deu pel·lícules per comprendre mi
Page 174 and 175:
una òptima fase de presa de consci
Page 176 and 177:
han de veure com l’agrupament els
Page 178 and 179:
En la fase de realització, el grup
Page 180 and 181:
En el cas d’aquests grups, és mo
Page 182 and 183:
la seva escassa motivació, que els
Page 185 and 186:
Qui Caps
Page 187 and 188:
187
Page 189 and 190:
189
Page 191 and 192:
191
Page 193 and 194:
haver de portar a l’hospital una
Page 195 and 196:
Tiuuu!!! Gràcies per portar-me avu
Page 197 and 198:
màgia... Estar clar que anava erra
Page 199 and 200:
I saps de què tinc ganes? D’anar
Page 201 and 202:
De: solsolet@gmail.com Assumpte: Ho
Page 203 and 204:
Adrià: Uei, Núria, t’he “pill
Page 205 and 206:
205
Page 207 and 208:
“És nit fosca, i la pluja contin
Page 209 and 210:
La proposta ideològica del movimen
Page 211 and 212:
L’Helena és una cap senzilla, di
Page 213:
noi i noia? Com he de transmetre’
Page 216 and 217:
... sobre la pedagogia en general,
Page 219:
Aquest llibre és fruit, entre altr
Page 223:
Educar és una tasca apassionant. P
show all

Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?