Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

altres, no la realitzo jo sol. Quan faig amb d’altres, estic actiu, intercanvio preguntes, dubtes,
respostes... amb els companys d’aventura, i això em situa en un escenari en què he
d’assajar noves formes de pensar, sentir i actuar per a atendre noves qüestions. Aprenc.
La pedagogia del projecte es basa en aquesta perspectiva. El nostre escoltisme és ben
bé una educació per a l’acció i des de l’acció. Des d’aquest punt de vista, és evident que
els nois i noies no són receptors passius de propostes tancades sinó que esdevenen
protagonistes actius a l’hora de construir-les i dur-les a terme. Quan es plantegen de dur
a terme alguna acció, s’eduquen en el difícil art de saber què vol fer un mateix i cap a on
vol anar, i a sobre, això ho fan col·lectivament. Sens dubte, es tracta d’un aprenentatge
fonamental en un món d’autòmats com el nostre, que més aviat ens empeny a anar
passant, a anar tirant, sense gaires plantejaments de fons. També l’acció fa que s’eduquin
en la necessitat social de canviar les coses si aquestes no són com ens agraden o com
voldríem que fossin, és a dir, d’acord amb les nostres opcions i els nostres valors. I l’acció,
en grup, els fa practicar noves maneres de pensar i repensar la pròpia realitat, ampliant
les seves capacitats de raonament i, sobretot, de “saber estar”.
Com deia Confuci, “Allò que escolto, ho oblido. Allò que veig, ho recordo. Allò que faig,
ho entenc”.
Les persones aprenem de l’experiència. Els qui reflexionen sobre la pedagogia del
projecte són ferms defensors d’aquest principi. Vénen a dir-nos que les persones només
podem aprendre a través de l’experiència. D’aprenentatges n’hi de molta mena, però
aquells que són capaços de ser veritablement importants per al meu desenvolupament,
els potents, són aquells que jo descobreixo per mi mateix i afegeixo al meu catàleg personal
de coses apreses. Experiència, doncs, no és acció. Una cosa és allò que faig, i una
altra —filant ben prim— la manera com visc, percebo i integro allò que faig. Això és així
perquè l’aprenentatge que neix de l’experiència no es pot comunicar als altres, forma
part del meu bagatge i, per molt que intenti transmetre-ho als altres, no en seré capaç,
perquè l’únic que ha connectat a fons i gaudit de l’experiència que m’ha provocat
l’aprenentatge he estat jo mateix. I, en conseqüència, aprendre de l’experiència vol dir
en definitiva no buscar certeses sinó exposar-se a la incertesa i a l’error, ser conscient
que el meu procés d’aprenentatge estarà farcit de saltirons que a voltes em faran anar
d’un costat a l’altre, i que és precisament fent tombs entre experiència i experiència que
podré anar descobrint i descobrint-me. Per seguir aprenent.
58