Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

El joc institucional és el dinamisme que aprofita el valor insubstituïble dels grups escoltes,
on la barreja d’edats estableix una dinàmica molt interessant d’aprenentatge entre
nois i noies: els grans ensenyen els petits. Certament, els petits del grup encaixen en
l’eixam complex del grup a través d’ocupar responsabilitats que són al seu abast. Això els
permet observar, sent al costat dels més grans, i aprendre. Els grans, però, també aprenen
assumint més responsabilitats, ocupant el buit que han deixat els que han marxat
i desenvolupant un rol que fomenta la seva autonomia i capacitat d’autogestió. Si som
capaços de dominar el joc institucional inherent al grup, i ajustar les característiques
del grup a l’establiment de papers i funcions més formals a l’hora d’impulsar projectes,
garantim l’èxit d’una bon empresa.
Al cap i a la fi, de tots és sabut que les persones tenim tendència a activar les nostres
ganes d’aprendre i de realitzar projectes quan se’ns fa responsables d’alguna cosa. Ser
responsable pot comportar una certa dosi d’ansietat —la qual cosa no és gens negativa
des d’un punt de vista de l’aprenentatge— i clarifica qui fa què, imprescindible per garantir
que tothom fa allò que realment li pertoca de fer des del seu moment de maduració
i per assegurar que no queda cap cosa penjada del projecte.
En la fase de proposta, el joc institucional es fa evident quan tothom se sent responsable
de donar idees per a nous projectes, els petits escoltant allò què diuen els grans,
i els grans respectant allò que diuen els petits. Organitzar la descoberta, anar modelant
les propostes, distribuir-se els papers a l’hora de presentar-les, tot aquest cúmul d’accions
se sostenen en la necessitat inherent de nois i noies de situar-se en l’espai i el temps
del grup de referència.
En la fase d’elecció, el joc institucional es manifesta per exemple quan discutim i
decidim com escollirem el projecte (Votarem tots junts o de forma individual? Buscarem
el consens en els petits grups? Crearem una comissió de representants que discutirà
possibilitats d’engranatge de les diferents propostes?). Saber de quina manera durem
a terme l’elecció condiciona la posició individual de cadascú, i influencia tot allò que
vindrà després.
En la fase de planificació, dominar el joc institucional ens permet adequar les responsabilitats
a les particularitats de cada noi i noia. Aquest dinamisme empeny diàlegs sobre
82