Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

enciada per donar resposta a tot el conjunt de necessitats diferenciades d’un context
local concret. Perquè un mateix guió, dirigit per dos directors diferents, amb actors i
actrius diferents, en platós diferents, dóna peu a dues pel·lícules distintes.
A Minyons Escoltes i Guies hi ha agrupaments de tota mena com a resultat de la seva
història: aquells que es prenen molt seriosament la simbologia escolta i els rituals tradicionals
de l’escoltisme, i aquells que reneguen fins i tot de portar fulard; aquells que
apliquen la pedagogia del projecte amb flexibilitat i cura, i aquells que procuren garantir
l’aplicació dels dinamismes a cada fase de forma rígida, peti qui peti; aquells que transpiren
un gran sentit d’agrupament i els caps col·laboren els uns amb els altres d’una
forma molt oberta, i aquells en què els caps es tanquen a la seva barraca amb el seu grup
d’edat i sense cap interès per allò que facin els altres.
Això és una de les coses que distingeix un cau dels altres, i és bo que sigui així, perquè seria
tota una contradicció voler fer-ne fotocòpies. Tot aquest joc d’elements, quan els posem
plegats i els sacsegem ben sacsejats, donen com a fruit la personalitat d’un agrupament.
El cert és que costa canviar la forma de fer d’un agrupament. Un cau sempre està sotmès,
ho vulgui o no, a un principi d’inèrcia que costa molt de canviar. Quan nous joves
s’incorporen a la tasca de fer de cap, i proposen realitzar determinades coses d’una altra
manera a com s’estava fent abans, sovint acaben trobant-se amb impediments de tota
mena, que no deixen de reflectir una resistència a canviar les coses. En aquests casos cal
paciència, comprendre que l’estela d’aquells que hi han passat abans que nosaltres no
s’esborra d’un dia per l’altre, i que més valdrà que fem l’exercici de descobrir-hi els aspectes
positius, i rescatar-los, que pretendre fer una crema per començar de zero. Perquè
l’única manera de començar de zero és... fundant un altre agrupament.
Força 2. Un agrupament té un context social.
Ja ho mig apuntàvem fa uns instants: un agrupament pertany a un entorn concret, i les
característiques d’aquest context hi tenen molt a veure en la forma com la proposta escolta
hi arrela, d’una manera o d’una altra. Per exemple, no formarem la mateixa matèria
escolta en un agrupament on hi va a raure una majoria de nois i noies que pertanyen
a les famílies benestants del poble que si, posem per cas, hi van a petar nois i noies de
famílies amb valors i ritmes de vida més a prop de la pobresa. També sabem que un
agrupament que es troba en una àrea metropolitana acostuma a desenvolupar un estil
99