Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

tasca que s’allargarà en el temps, que ens portarà maldecaps alguna vegada, i que no
coneixem del cert si serem capaços d’arribar a bon port, té mèrit. I més encara quan, tot
treballant, aconseguim de passar-nos-ho bé, sense considerar el treball com un terme
oposat al divertiment. El joc escolta fa suar i fa riure a la vegada. Estimar el treball i voler
fer bé les coses ens fa relacionar amb el temps d’una altra manera: aprenem a esperar,
a observar, a confiar i, finalment, a aprofitar l’oportunitat d’avançar quan ens és donada.
Tota una raresa en un món ple d’autopistes d’alta velocitat trepitjades per cotxes tan
veloços que es perden de veure el paisatge i dissortadament, si van massa de pressa,
acaben per estimbar-se.
Aprenem a estimar i a jugar net. I per acabar, un apunt final, que no pas per ser
l’últim és el menys important: als escoltes, les persones estimem i aprenem a estimar, i a
més a més juguem net. D’estimar n’hem aprendre, perquè no en naixem ensenyats. Això
ho veiem quan prenem consciència que estimar no és el mateix que ser estimat, ni molt
menys que estimar-se. O d’altra banda, mirant-nos nosaltres mateixos, quantes vegades
hem cregut estimar els altres tal com són, quan en el fons el que fèiem era estimar-los
tal com nosaltres volíem que fossin? Uns i altres som persones que, d’estimar, no n’hem
après del tot encara. Potser no hem descobert del tot la senzillesa del gest de l’estimació,
de l’amor autèntic, i a voltes ens arrecerem sota la nostra closca, porucs del rebuig. Qui
sap si algun dia el joc de l’escoltisme ens ajudarà a estimar millor els nostres amics, les
nostres parelles, les nostres famílies. La resposta a aquest dubte és íntima, tant com el
desig més pur i honest de comunicar-nos.
Deu regles, ni més ni menys. Deu principis que ens expliquen com juguem els escoltes.
Deu línies carregades de valors que ens ajuden a fer vives les opcions allà on existeixi
escoltisme.
Per últim, acabem el capítol fent referència a l’estratègia de l’escoltisme. Perquè tot joc,
a banda de disposar d’un marc, d’unes finalitats i d’unes regles, sempre acaba generant
una estratègia per part d’aquells que hi juguen. Tot joc és igual i diferent a cada partida,
no hi ha jugada que pugui equiparar-se al cent per cent amb una altra. Tanmateix, a cops
de jugar-hi, anem aprenent quines tirades són més beneficioses i quines no tant, com
41