Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Com funcionen els projectes a llops i daines
Els llops i les daines són infants amb una gran capacitat per a fer projectes amb èxit. Com
a la branca de castors, és fent i desfent que aprenen i prenen consciència de l’estil que
l’agrupament els proposa. Són grans aventurers, i cada projecte s’emmarca en aquest
esperit d’aventura.
No obstant, que sàpiguen fer projectes no significa que hagin adquirit l’hàbit de treballar
per projectes amb l’estil propi dels valors de l’escoltisme. Els caps han d’acompanyar-los
en aquest procés d’aprendre a realitzar projectes amb una marcada personalitat escolta,
fins al punt que aquest aprenentatge generi una sensació de naturalitat, gens forçada,
de treballar d’aquesta manera com si ho haguessin fet així tota la vida:
En la fase de proposta, els llops i les daines poden aportar grans dosis d’imaginació
i de creativitat. Tanta, que poden acabar plantejant projectes irrealitzables. Amb tot, ja
hi ha una certa consciència de les possibilitats i els límits. Se senten segurs i capaços, i
creuen que quasi tot és possible. I això és bo. El problema rau en el moment en què el
possibilisme topa de cap amb el mur de les limitacions. En funció d’això, queda clar que
l’objectiu no és tallar-los les ales, sinó més aviat orientar la seva atenció envers la realitat
del seu entorn, físic i social, i demanar-los de quina manera podrien encabir-hi les fantàstiques
propostes que plantegen.
En la fase d’elecció, aquests infants ja comencen a ser prou grans com per anar definint
els seus gustos i afeccions, saben prou bé allò que els agrada (i, en conseqüència,
voldrien repetir mil vegades), i allò que no els motiva. Tanmateix, la dinàmica d’un grup
d’aquesta edat fa que l’elecció sovint quedi marcada per les afinitats personals, i els nens
i nenes votin allò que el seu líder natural acaba votant. Per aquest motiu, és important
que durant la fase d’elecció l’assemblea s’utilitzi només per presentar primeres idees i
una proposta de consens final. La millor estratègia consisteix a fer ús de les institucions
de la unitat (les sisenes, els comitès de treball) per anar forjant una discussió consensuada
en petits equips. D’aquesta manera el monopoli per part dels qui tenen més veu
queda neutralitzat, i s’enforteix la posició d’aquells que tenen menys pes.
En la fase de planificació, hem de dir que apareixen i es consoliden les primeres capacitats
reals de planificar projectes amb una certa autonomia. Aquests infants no només
saben allò que han de fer sinó que, a més, dominen l’ordre de les accions a tirar enda-
149