Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Octavi:
L’any passat anava a Truc i aquest és el seu primer any com
a cap de branca. Està molt il·lusionat amb la responsabilitat;
porta tota la vida al cau i sempre havia somiat amb arribarhi.
Per a ell el cau és un lloc molt especial, tot el que ha viscut,
totes les amistats que ha fet, aquells campaments de
ràngers, els caps que ha tingut... I això encara s’amplifica més
amb el seu caràcter: l’Octavi és timidot, no sempre ha trobat
el seu espai en els grans grups, l’escola, l’institut, les activitats
extraescolars, etc. Però l’agrupament...l’agrupament
és tota una altra història; allà l’han acceptat tal com és!
Amb les seves rareses i fricades, amb les seves dèries i particularitats,
aquesta tolerància ha esdevingut molt important
per a l’Octavi. No ho pot amagar, estima el cau com el
que més, porta el fulard amb orgull, es pren les tradicions
amb respecte i solemnitat i somia amb fer sentir als nanos
el que ell ha viscut amb tanta intensitat, el que ell ha après
de debò en aquelles quatre parets dissabte a dissabte, als
campaments i a les excursions. Tot això de la pedagogia i
de transformar la societat li ve una mica gran, encara no ho
té per la mà, però s’hi esforça i s’ho pren seriosament; pel
cau tot sacrifici és poc.
15