Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

tot surti perfecte sinó perquè tot surti de les mans dels infants, tant com sigui possible.
És d’aquesta manera que anirem creant una pauta invisible que situa el nen o la nena
davant de si mateix, amb el repte de prendre cada cop decisions més conscients sobre
què fer, sobre cap a on anar.
Com funcionen els projectes a castors
Ho acabem de dir: els castors, submergits en un marc d’habituació al gran joc escolta,
disposen d’un fort potencial a l’hora de tirar endavant projectes. La seva energia és com
la dels personatges de dibuixos animats: mai es cansen, mai es fan mal, mai deixen de
trobar la solució als seus problemes en l’entorn. Tot passa ràpid, les penes s’esborren i se
subratllen les alegries.
Tanmateix, les pròpies característiques de la seva etapa evolutiva fa que aquesta habituació
a treballar per projectes necessiti d’ajut per part dels grans que els acompanyen.
Només amb aquest suport seran capaços d’anar interioritzant a poc a poc l’estil d’acció
que la pedagogia del projecte els proposa.
En la fase de proposta, els castors poden aportar grans dosis de fantasia i d’imaginació
a l’hora de pensar projectes. De la mateixa manera, però, també ens podem trobar que
acabin fent propostes de projectes ja fets, literalment copiats d’un altre entorn (la televisió,
l’escola, la família) o inaccessibles. I no és manca de creativitat, el potencial hi és, però
cal saber activar-lo. Una bona manera d’evitar que caiguin en la repetició —que d’altra
banda els proporciona molta seguretat— és orientant la seva atenció envers elements
del seu entorn concret (natural, social) sobre els quals no hi havia girat la mirada. Un cop
estan en sintonia de descobrir els matisos i detalls d’allò que els envolta, és el moment
d’ajudar-los a veure com en podrien fer un gran joc en el marc de l’agrupament.
En la fase d’elecció, els caps de castors compten amb l’avantatge que l’opinió dels
infants entre sis i vuit anys, tot i que pot ser ben ferma, resulta encara prou flexible com
per anar canviant o modulant els seus interessos envers propostes que no siguin la pròpia
i que siguin viables. I és que els gustos i afeccions d’uns i altres acostumen a ser força
semblants de moment, i és fàcil que puguin apuntar-se sense problemes a defensar la
proposta d’un altre perquè resulta més engrescadora o bé és defensada per algú a qui
estimen. Fins aquí, rai. El problema a castors pot arribar després, quan la decisió ja està
presa i els nens i nenes no se la senten seva de debò. Per aquest motiu, una bona estra-
136