Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

La idea de fraternitat encara queda massa lluny potser del seu abast a causa del seu
desenvolupament – encara una mica egocèntric – però poden començar a albirar que
les relacions entre les persones no són de dependència (com ells fan amb els pares, o
amb els mestres i els caps), sinó que ser fraterns passa per descobrir que necessitem dels
altres per fer coses i ser feliços, però no de manera absoluta, ja que cadascú hi pot tenir
un paper protagonista molt important.
Compromís
Els castors es comprometen amb els companys i les companyes del seu petit grup. És en
ell on descobreixen el valor de la paraula donada, i de les responsabilitats assumides. La
situació del gran grup encara queda una mica lluny, o una mica abstracta. Hem d’acostar
l’actitud de compromís al lloc on aquests nens i nenes la puguin comprendre i fer-la viva
d’una manera senzilla i palpable.
Val la pena que, al llarg de la seva trajectòria a la branca, un castor trobi l’oportunitat
de reflexionar sobre aquest compromís que s’ha de fer present en la vida del dia a dia, i
vulgui prendre la decisió de voler millorar i explicar-ho als seus amics i amigues del grup.
Aquest moment és el que podem anomenar com la promesa.
En el cas d’infants d’aquesta edat, cal que aquesta reflexió vagi acompanyada de prop
pels caps, i que es pugui fer al final del primer any, aprofitant els bons moments i espais
que ofereix el camp d’estiu, per exemple. El contingut d’aquesta promesa és lliure,
i d’acord amb el progrés personal de cada castor en els projectes que realitza la unitat,
però sembla raonable que els valors que es vulguin treballar, o parlar, girin al voltant
de l’autonomia. Comprometre’s amb un mateix a no dependre dels altres en aquelles
coses en què no és necessari resulta una de les millors maneres de créixer entre els sis
i els vuit anys.
Joc institucional
A castors, les decisions importants es prenen en gran grup. Les trobades que realitzem
per discutir les diferents postures i arribar a acords les anomenem assemblees. Les assemblees
de castors han de ser curtes, i els caps hi tenen un paper important a l’hora
de dinamitzar-les, doncs a voltes els nens i nenes de sis a vuit anys tenen dificultats per
recordar-se’n de tot el que cal parlar, per anar resumint els diversos acords presos, per
resoldre de forma col·lectiva els interessos i necessitats de tothom. Val la pena que les
140