Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

En la fase de planificació, el progrés personal es fa evident quan els nois i noies es
plantegen la manera com donar forma a la idea escollida per tots. S’obren debats sobre
la possibilitat de realitzar accions més complexes que en el passat, o no, i es va forjant
una certa expectativa de progrés que ha de portar el propi projecte, fet que marca tot
el seu desenvolupament i afavoreix el contrast posterior a l’hora d’anar avaluant-ne la
bona marxa, no en termes absoluts sinó relatius respecte a allò que els membres del
grup ja saben fer.
En la fase de realització, els nois i noies tenen l’oportunitat d’experimentar sobre noves
accions, veure si són capaços i capaces d’augmentar el seu repertori de coneixements,
actituds i habilitats. Poden equivocar-se, i veure aleshores que necessiten aprendre’n
més; poden obtenir bons resultats, i gaudir de l’èxit que pot empènyer a tenir il·lusió per
dominar noves fronteres. La realització és el territori privilegiat en el qual el progrés es
pot fer més palpable com dinamisme.
En la fase de revisió, el progrés personal pren sentit en el moment de contrastar allò
que teníem ja après abans de començar el projecte i allò que hi hem après i ja dominem
ara. La revisió té sentit si la reflexió sobre el progrés hi té cabuda. Els nois i noies se senten
predisposats a mirar enrere per seguir les traces de les pròpies passes, un element molt
aprofitable per a fer conscient l’aprenentatge adquirit i, d’aquesta manera, consolidar-lo.
El progrés personal és un dels secrets millor guardats de la cuina escolta. El xef que el
sàpiga dominar, bon xef serà. Sabrà usar les ganes espontànies que els seus cuiners i
cuineres tenen d’aprendre per orientar-les vers l’elaboració de bons àpats. El progrés
personal és el motor que permet que la força dels nous aprenentatges irrompi en els
projectes i esquitxi les ganes d’aprendre per totes les cantonades.
Joc institucional
La tercera condició que fa de la gastronomia escolta una cuina d’alta qualitat és saber
que un se’n surt millor si pertany a un grup que està organitzat cara a la feina que si no
ho està. D’acord: tot ho fem entre tots, però això no treu que cadascú hi pugui tenir un
rol concret: per a fer aquest plat, uns pelen les patates, uns altres fan la salsa, i uns altres
s’ocupen de tallar la carn. Per això la cuina escolta sap molt bé que cuiners i cuineres se
sentiran segurs i activaran millor tot el potencial que tenen a donar si tenen clar quin és
el seu rol basant-se en el joc institucional del grup.
81