Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Jo seria més baliga-balaga, però no m’atreveixo, em fa la impressió
que si no, seré mal cap. I aquells dos, com que porten
tres anys a la branca, no hi ha qui els aturi! Van a pinyó fix. Hi
van tant, que em sembla que infantilitzen una mica la unitat. Els
tracten massa com a criatures, i em fa la impressió que això no
els agrada gaire. Volen que surtin tan bé les coses que el Dani
i la Berta no els deixen fer-les, per por que s’equivoquin.
No sé tia, em sembla que m’hauré de posar les piles, i potser
començar jo a donar el primer pas de cuidar els detalls, i passar
una mica de tants objectius, i programacions i calendaris.
Potser el primer detall, com tu m’has fet, pot ser enviar una
carta al Dani i la Berta amb paper bo per convidar-los a sopar
demà passat a casa, en plan guais (amb espelmetes, rostit al
forn i tot això), aprofitant que els vells foten el camp el cap
de setmana i l’Anna té sortida de monogràfics (de cants i danses
a Can Girona, s’ho passarà de conya!). Ja t’explicaré.
Cuida’t molt. No crec que ens puguem veure abans de la Fira
de Teatre (amb el cau, telecos i el bàsquet vaig que no puc
més), però guarda’m llit a casa teva, val? L’any passat ens ho
vam passar bé, no? Aquest any només espero que no ens perdem i
hagi d’acabar tirat a les tantes de la matinada al Parc de Sant
Eloi.
Petonets
Edu.
194