Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

posar a prova tot el seu enginy i capacitats per sobreviure en la natura, sota els principis
d’un codi d’honor. Casualitat? No. Aquest militar retirat, com moltes altres persones de
l’època, va tenir una intuïció que, el temps i les circumstàncies, han acabat de confirmar
com a vàlida. En aquella època, a principis del segle XX, països com Anglaterra – rics,
industrialitzats, europeus – començaven a prendre consciència dels canvis que el desenvolupament
tecnològic i econòmic produïen. Es tracta d’un moment en què moltes de
les característiques del nostre món d’avui dia, fins aleshores impensables, començaven
a emergir i a consolidar-se, vegem-ne algunes:
Al 1907 ja feia dècades que, tot i els nombrosos entrebancs, s’anaven estenent els
drets humans i els valors de la democràcia que coneixem avui. És cert que quasi a tot arreu
les dones no votaven encara, que l’esclavitud era una pràctica legal en molts indrets,
i que l’educació política era molt deficitària. Però també és cert que amb petites passes
es va anar consolidant una nova forma de veure les persones: la ciutadania. Ser ciutadà
d’un país, i no un súbdit, o un esclau, garanteix que les persones som lliures – sempre
que la nostra llibertat sigui exercida amb responsabilitat – i iguals als altres, els nostres
conciutadans, amb els quals compartim la nostra vida quotidiana. I és clar, per aprendre
a ser ciutadans, en aquella època, no hi havia gaires instruments, l’escola i poca cosa
més. Per aquest motiu resulta tan oportú el naixement de l’escoltisme, com una escola
de ciutadania que pretén educar infants i joves perquè esdevinguin ciutadans. Un repte
que continua ben viu i dóna sentit al joc escolta, no només a casa nostra sinó arreu del
planeta.
Als inicis del segle passat també estava emergint i reforçant una tendència que en
l’actualitat és un tema educatiu estrella: la necessitat que l’educació d’infants i joves vagi
més enllà de la família. Els últims dos-cents anys hem assistit, amb diferents ritmes i
de forma desigual segons els països, a un fet que pocs sospitaven. L’educació deixa de
ser un patrimoni exclusiu dels pares i les mares, perquè el món es fa més complex i les
famílies no poden donar a l’abast per oferir tot el que els seus petits necessiten per adaptar-se
a les noves demandes socials. Primer és l’escola qui s’ocupa de proporcionar els
aprenentatges relacionats amb la ciència i les humanitats, però aviat es veu també que
es tracta d’un espai on pesa més la teoria i la memòria que la vivència i els valors. L’escoltisme
és una bona eina que permet complementar aquest vessant més lligat a aprendre
a relacionar-se, a conviure, a fer coses per millorar la comunitat on vius. Robert Baden-
Powell ho tenia molt clar des del principi: els escoltes tenim la missió de deixar el món
26