Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

escoltisme. El temps passa per al joc escolta de la mateixa
manera que passa per a la resta de creacions humanes.
No en fem una qüestió transcendent! L’escoltisme, fet i
fet, és molt recent des del punt de vista de la història.
Va arrencar les primeres passes ara fa un segle, i aleshores
el món ja feia milers i milers d’anys que rodava. Millor
o pitjor, no ho podem afirmar amb certesa, perquè no
hi érem, però saber-ho ens ha de permetre relaxar-nos i
veure l’escoltisme en la justa mesura del que és, i del que
pot arribar a ser.
L’estratègia de l’escoltisme no es pot basar en la convicció
que es tracta d’un joc diferent al de la vida. L’escoltisme és
vida perquè la vida també és un joc. Ser escolta és un estil,
una forma de fer, sentir i pensar basada en uns valors, que
vivim en el cau els caps de setmana i durant les vacances, i
que intentem projectar tant com podem en la nostra vida
quotidiana. També hem de comprendre que el pas del
temps força a repensar cada nova jugada, i ens hem d’esforçar
constantment a situar de nou finalitats i regles, no
fos cas que quedéssim, valgui la pena dir-ho, “fora de joc”.
I sobretot – imprescindible – hem d’engrescar-nos amb la
nostra proposta, però no fins al límit de creure que és la millor
per damunt de totes les altres. Una actitud d’aquestes
característiques ens faria perdre pistonada.
L’escoltisme és vida
perquè la vida també
és un joc. Ser escolta
és un estil, una forma
de fer, sentir i pensar
basada en uns valors
Així que, com a cap escolta que ets, i obrint boca – ja que
el proper capítol deixarà de banda les regles del joc per
endinsar-se en el fabulós univers de la gastronomia – et
deixem un petit receptari d’estratègies que poden ser-te
útils per anar buscant connexions, lligams i vincles entre
els valors escoltes i els d’una societat que camina frenètica
i sense aturador vers quotes elevades de fragmentació i intolerància.
Que juguis de gust, i bon profit!
43