Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

En un agrupament molt sòlid d’una de les nostres comarques, l’equip d’agrupament
va iniciar un debat al consell sobre quin agrupament volien per d’aquí uns anys, i es va
llençar a buscar i llegir tots els estudis sociològics que podien caure a les seves mans. Un
cop al mes, després del cau, els caps demanaven unes pizzes i es quedaven als locals discutint
sobre temes que l’equip d’agrupament plantejava. Van parlar sobre la societat de
la informació i del coneixement, com el mirall del futur en què calia mirar-se. Els debats
eren apassionants, i va sortir una idea: crear un agrupament paral·lel virtual. Al cap dels
anys, aquest agrupament no se’n va sortir de realitzar-la, i una certa sensació de desànim
va planar sobre el consell. Durant el temps que discutien i aprovaven les seves grans
línies d’acord amb les grans tendències, el govern va instal·lar un punt Òmnia al poble,
dedicat a difondre la comunicació via TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)
de forma oberta a tota la població, totes les tardes. Impossible de fer-los la competència,
i absurd de plantejar-s’ho si la necessitat ja venia coberta per una altra banda.
Quan desitgem definir on concentrem els nostres esforços, cal dedicar-hi
menys a fer que l’agrupament sigui “perfecte” i més a col·laborar a resoldre
els dubtes i les necessitats que planteja l’entorn.
Un agrupament sòlid de la costa brava es va posar a revisar el seu funcionament. Van
dedicar hores i hores a moltes temes que no els tenien satisfets, una d’elles el problema
de locals. Així doncs, tots els caps del consell van engegar una campanya per recollir
diners i poder fer reformes als diferents caus. Alhora, van estar discutint molt, amb una
mare aparelladora, com havien d’anar aquestes reformes: si calia tirar una paret avall, si
calia canviar el cablejat elèctric, si calia posar parquet al terra... Estaven tan absorbits amb
totes les qüestions relacionades amb la fita que s’havien proposat per als locals, que
aquell any no van tenir temps ni energies per organitzar el dia del cau al carrer, i la majoria
de famílies que volien inscriure els fills a una entitat d’educació en el lleure ho van
fer a l’esplai, perquè els seus monitors sí que van realitzar una gran festa infantil a la plaça
major durant el primer trimestre. D’altra banda, tampoc van dedicar-se a preparar eixos
d’animació engrescadors per a la clientela interna, fet que es va traduir en una certa
desmotivació de molts nois i noies, dels quals un bon grapat va abandonar l’agrupament
durant el curs. Al final de tot plegat, els locals van quedar meravellosament... buits.
119