Codi Obert - Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Quan reflexionem sobre quina és la millor manera que tenim per
organitzar-nos, és preferible dedicar menys estona a pensar estructures i més a parlar
sobre com els caps ens relacionem els uns amb els altres.
En un agrupament sòlid d’una gran ciutat, les coses no rutllaven al sí del consell d’agrupament.
L’equip d’agrupament, amoïnat, va analitzar la situació i va concloure que mancava
comunicació i parlar més les coses. Així que va proposar unes accions encaminades
a augmentar i millorar aquesta comunicació. Van establir que, a partir d’aleshores, un
membre de l’equip d’agrupament assistiria a les reunions dels diversos equips de caps,
per estar informats i informar sobre tot allò que anava passant. També van decidir impulsar
els “consellets”, reunions ràpides de mitja hora abans de començar el cau amb tot el
consell en ple, per explicar-se què farien aquell dissabte i si hi havia cap cosa que calgués
coordinar. Al cap d’un temps, es va constatar que ambdues accions no havien funcionat.
La presència constant d’un membre de l’equip d’agrupament a les reunions dels caps
va ser entesa com una manca de confiança i una intromissió. I als consellets només hi
assistia l’equip d’agrupament, els caps justificaven la seva absència pel munt de feina
que tenien per a aquell dissabte. Faltava comunicació, però faltava comunicació perquè
faltava confiança i coneixença. Ni deu consellets aconseguiran el caliu que pot generar
sortir tots junts de festa un cap de setmana.
Quarta fórmula – Quan ens plantegem accions que ajudin a fer realitat els valors
de la llei escolta, és millor que deixem de donar respostes globals a temes locals i
procurem donar respostes locals a temes globals.
Un agrupament molt sòlid del nord, davant del repte de la pobresa i la desigualtat —realitats
contràries a sentir-se ciutadans del món, o a ser germans de tothom— , va plantejar
posar-se en contacte amb una ONG de solidaritat amb els països pobres i endegar una
campanya de recollida d’aliments. Estaven tan engrescats, que van traspassar la proposta
a la Demarcació i la resta d’agrupaments s’hi van apuntar a seguir-los i fer el mateix a
la seva població. La cosa va agafar tanta volada, que els ajuntaments i el consell comarcal
es van fer càrrec de les despeses d’emmagatzematge i transport dels aliments als
120